Publicitat
NANI VALERO I MATIES SERRACANT

Un segon impuls per al Ripoll

[Per Nani Valero i Maties Serracant, Crida per Sabadell]

Lany 1986 es publicava L’ordenació del ripoll a Sabadell. Història urbana i medi ambient. Aquell recull d’estudis significà el punt de partida per a la recuperació de l’àmbit del Ripoll a la ciutat. Les actuacions, iniciades tècnicament ja l’any 1991, donaren peu l’any 1995 al Pla Director del Ripoll, que es desenvolupà a través de l’Oficina Tècnica del Riu Ripoll. Un abans i un després. Sabadell va conquistar i recuperar el riu, com Barcelona va recuperar la franja litoral amb les olimpíades. Malauradament, a Sabadell ens vam quedar a mitges. Aquell conjunt d’actuacions varen costar 42 M€ finançats amb fons FEDER i des d’aleshores el manteniment ha estat insuficient i la transformació, molt puntual.

L’any 1999 tanca l’Oficina del Ripoll, s’atura la planificació i només s’executen aquelles actuacions ja iniciades. Des d’aleshores, el desenvolupament de grans inversions s’ha aturat, amb alguna excepció, com la zona humida creada l’any 2010 per millorar la qualitat biològica de l’aigua, els programes supralocals de control ecològic del riu i les actuacions de recuperació de la vegetació i foment de la fauna impulsades per l’Adenc amb el programa Fes reviure el Ripoll des del 2009.

El període 2000-2015 va ser un desert en polítiques de planificació estratègiques per al Parc Fluvial del Ripoll. La darrera planificació engegada era de l’última dècada del segle XX i aquest àmbit havia quedat orfe d’estratègia i sense projecte durant molts anys, tot i les iniciatives de diverses entitats implicades com Amics del Ripoll, l’Adenc, la UES i el Gremi de Fabricants o fins i tot la creació d’una web a ripollsabadell.com.

Publicitat

Del darrer mandat cal destacar les actuacions sobre l’horta de la Verneda de Can Deu i l’horta d’en Romau, el By-Pas del Col·lector de Sant Vicenç de Jonqueres i la millora Àrea d’estada de Jonqueres, com a transformacions físiques, i l’adhesió al Consorci Besòs Tordera l’any 2017 en l’àmbit de gestió. En l’àmbit urbanístic cal posar en relleu la importància del nou planejament en la cornisa del Ripoll a Covadonga i la finalització de la modificació a les zones industrials situades a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-80). Però també el Pla Director de l’Espai Obert Urbà i els treballs de modificació del planejament en el sòl no urbanitzable, que està pendent de tràmit per part del govern actual.

Però calia mirar més enllà del mateix mandat. Per això l’impuls del Ripoll implicava, i encara ara implica, desenvolupar el Programa d’actuacions del Parc Fluvial del Ripoll elaborat a principis del 2019, en què van participar les entitats més implicades. El programa planteja un segon gran impuls d’actuacions estratègiques per transformar el riu i el seu entorn, amb una agenda d’actuacions fins al 2025. El document estava ja a punt per ser validat per poder així iniciar la recerca de finançament.

La voluntat d’aquesta estratègia respon a tres grans eixos, que s’entrecreuen l’un amb l’altre: natura, seguint amb la recuperació dels hàbitats propis d’aquest espai; accessibilitat, amb projectes molt detallats per facilitar l’accés entre els barris i el riu; i activitat, amb sinergies territorials atenent la relació de futur entre la Gran Via com a espai de coneixement (Taulí, UAB i ESDi) i la relació amb els agents del territori implicats. Tres línies de treball que responen a una visió de consens. És imprescindible anar per feina i passar a l’acció sumant esforços per aconseguir aquest segon impuls.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top