Publicitat
Vallès

Els doctorats que no arriben a ser mileuristes

Imatge d’arxiu d’una classe a la UAB / VICTÒRIA ROVIRA

“A cada curs tenimla guillotina al coll”. Laura Mameli és professora associada de la UAB i, des de fa 20 anys, viu amb la incertesa d’encarrilar contractes temporals. Té tres llicenciatures, un màster, un doctorat i està acreditada externament com a docent universitària, però, tot i fer dues dècades que desenvolupa aquesta feina, no ha arribat mai a ser mileurista. El seu salari universitari, durant molt de temps, va ser de 220 euros, comparable al d’un monitor adolescent d’esport extraescolar.

“La dona que neteja el meu despatx cobra molt més que jo, cinc vegades més que alguns professors associats. No vull cobrar més que ella, no em refereixo a això. Vull un salari digne per viure”, assegura. El seu cas no és únic entre els milers de docents a les universitats catalanes. Segons un informe de l’Observatori del Sistema Universitari, el curs 2019, a Catalunya el nombre de professors amb contractes temporals era del 44,2%, encara que la llei fixi el topall màxim al 40%.

Entre els contractes temporals, hi ha els professors associats, que el mateix informe quantifica en el 37,3% a la UAB i en el 49,5% a la Pompeu Fabra. En principi, aquesta figura s’incorporava a les aules com un especialista reconegut que desenvolupava la major part de la seva activitat a fora del món acadèmic, i que només servia com un suport expert i puntual. Però el rol original del professor associat s’ha pervertit, al mateix temps que en creixia el nombre a cada centre.

D’una banda, per la falta de finançament públic a les universitats, que en els 10 anys posteriors a la crisi ha descendit un 34% a Catalunya, segons apunta l’Observatori del Sistema Universitari. I d’altra banda, a causa de la baixa taxa de reposició de professors jubilats. Són factors que el rector de la UAB, Javier Lafuente, admetia en una entrevista en aquest diari. La portaveu de l’Assemblea de Professorat Associat de la UAB, Clara Villalba, denuncia que assumeixen la major part de la docència.

“Cobrem un terç o una quarta part del que cobren els titulars per fer una feina idèntica”, exposa Nacho Soriano, docent associat del Departament de Prehistòria. Des de fa 10 anys és doctor i, actualment, cobra 400 euros mensuals. “Som les generacions més ben preparades, i amb diferència, perquè ens han acreditat institucions externes segons hem fet recerca i docència. No podem fer res més”, lamenta. Des de fa 20 anys ha alternat èpoques a dins i a fora de la UAB, en funció de si li renovaven el contracte, que titlla de precari.

“En som 1.450, i la majoria som falsos associats”, denuncia Mameli. “Et diuen que et contracten per 12 hores... Però és denigrant i humiliant, perquè no només fem les hores de classe, la immensa majoria participem en tribunals i orientem, estudiem, ens preparem les classes, treballem caps de setmana... I no et paguen ni un cèntim per això. És un món de feina que la UAB no veu”, afegeix.

Des de la universitat exposen que les places a convocar estan limitades per la Generalitat i el ministeri. Esperen convocar-ne una cinquantena d’anuals, per cobrir vacants i jubilacions. Per als associats, és una quantitat insuficient, que arriba amb “comptagotes”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top