El Sabadell torna a ocupar posició de descens en una jornada que, a priori, podia servir per obrir bretxa amb rivals directes i ha passat tot el contrari. De fet, el mateix divendres l’equip d’Hidalgo ja es trobava a la zona vermella en combinar-se la nova ensopegada a la Nova Creu Alta davant l’Albacete amb el triomf del Cartagena contra un dels candidats al play-off com el Leganés. Després arribaria la golejada del Castelló per acostar-se deixant el fanalet vermell per l’Albacete. La millor notícia va ser la derrota de l’Alcorcón a Tenerife que continua un punt per sota.
Més enllà d’aquesta situació puntual -que segur donarà moltes voltes en les últimes 15 jornades-, el conjunt d’Antonio Hidalgo viu en una dinàmica teòricament positiva -només una derrota en les últimes 11 jornades i davant el poderós Espanyol-, però al mateix temps no li serveix per fer passos ferms cap a la permanència. És una trajectòria contradictòria. D’aquests 33 últims punts n’ha sumat 14, o sigui menys del cinquanta per cent, una mitjana que seria insuficient per acostar-se a la xifra màgica dels 50 punts.
Això és conseqüència de l’empatitis que afecta el conjunt arlequinat. “Hidalgo no sap empatar”, es deia a la primera volta, quan s’escapaven punts als últims minuts. Ara les taules són el resultat gairebé habitual. Sumes, sí, però no et treu de pobre. Sis dels últims 8 empats s’han produït a casa de manera consecutiva. Aquest és un altre problema important: l’equip es bloqueja a la Nova Creu Alta, on ja fa més de tres mesos que no guanya -des del 3-1 a l’UD Las Palmas del 22 de novembre-. Són 8 partits seguits sense conèixer la victòria com a local. Cert que aquesta temporada el factor camp perd molta incidència amb l’absència del públic i el Sabadell ho compensa amb un notable rendiment com a visitant, però la sensació és que no es troba la tecla quan el rival planteja sistemes defensius tancats i estàtics. Costa moltíssim generar situacions clares. És necessari millorar els automatismes ofensius per jugar entre línies i produir més espais que puguin traduir-se en una major efectivitat. Divendres passat es va aconseguir més desequibri amb l’aportació d’Aarón Rey i Héber Pena. Però no va ser suficient.
El gol és car en el futbol i encara més en el cas del Sabadell. La pólvora està mullada. En les cinc últimes jornades ha fet dos gols i només un de jugada (el de Juan Hernández a l’estadi Gran Canària quan el rival jugava en inferioritat numèrica). Logronyès i Albacete, dos rivals directes, van sortir indemnes de la Nova Creu Alta després de malbaratar ocasions claríssimes, inclòs el penal de divendres passat en el minut 90. En el cantó positiu, l’equip ha guanyat en consistència i solidesa. Es concedeix molt menys. En aquestes cinc últimes jornades citades, el Sabadell només ha encaixat dos gols i un de penal. És el contrapunt positiu.
Els penals, que van ser providencials al play-off per aconseguir l’ascens al futbol professional, són ara fatídics pel Sabadell. De tres a favor, només un ha acabat en gol, el d’Stoichkov al Saragossa que va servir per sumar un punt. Abans, però, el gadità havia fallat contra l’Almeria. En aquesta disbauxa podem afegir l’absurd penal comès per Undabarrena contra el Lugo a l’afegit que va evitar una victòria vital que estava al sac i el travesser d’Edgar Hernández davant l’Albacete. Quatre punts molt valuosos que van volar gairebé a l’últim sospir. Per compensar-ho una mica, Mackay va aturar un de decisiu al Saragossa.
Això dels penals és curiós: en les últimes tres temporades, el Sabadell n’ha malbaratat més (7) que ha marcat (6). La nefasta 18/19 va oferir un balanç esfereïdor: 4 errats (Edgar, Felipe Sanchón, Néstor i Gato) i només un gol; en la 19/20 es va corregir amb 4 encerts i 1 errada, curiosament la d’Edgar contra el Llagostera en l’últim partit disputat amb públic a l’Estadi; i en l’actual, un encert i dues errades. Sense oblidar la tanda de penals a la Copa del Rei al camp de la Penya Deportiva Santa Eulària on es van malbaratar els quatre llançaments. Com va dir l’Antonio Hidalgo, sembla que tota la sort des del punt fatídic es va esgotar a Algesires i Màlaga. Caldrà posar-hi remei.
En aquest camí de llum i foscor, ara el Sabadell afrontarà dos partits consecutius com a visitant. A priori, pot ser fins i tot positiu si tenim en compte els resultats. Diumenge que ve a Màlaga, un equip que també té molts problemes quan actua com a local. I la setmana següent tindrem un altre partit d’aquells considerats decisius a Castelló. Veurem si el Sabadell és capaç de mantenir la seva bona ratxa al Nuevo Castàlia, on ha guanyat en les seves tres últimes visites. De moment, per La Rosaleda s’espera poder comptar amb Grego Sierra i potser Álvaro Vázquez.
