ARNAU BONADA

Tot passejant pel Vallès

[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Darrer dissabte de febrer. El dia comença amb el plaer d’esmorzar llegint el Diari de Sabadell. La portada anuncia que hem fitxat la consultora Idencity per captar empreses tecnològiques al Ripoll. Ho trobo una notícia excel·lent i la comparteixo a diversos grups de WhatsApp. A l’interior del Diari, no obstant això, constato que l’oposició discrepa. Si us he de ser sincer, els estira-i-arronses de la nostra política municipal m’avorreixen una mica.

A mig matí, agafem el cotxe, travessem Matadepera i enfilem la carretera sinuosa que mena al Coll d’Estenalles. El fet de tenir un parc natural com el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a menys de mitja hora de casa és un autèntic privilegi. Allà dalt, la boira tapa el Montcau. Amb tot, el bosc és esplèndid i l’excursió pels voltants de la Falconera, reeixida.

De baixada, decidim aturar-nos a dinar a Terrassa. Com d’habitud, anem de tard, i, a dos quarts de cinc, hem d’engolir precipitadament les postres. Els carrers del centre, amb gairebé tots els comerços tancats, són irreconeixibles. La dependenta d’una cansaladeria ens explica que, ara, els dissabtes fa la meitat de calaix. Em pregunto si, almenys, haver experimentat com són les nostres ciutats sense botigues ens servirà de lliçó col·lectiva; o si, per contra, continuarem omplint els contenidors a vessar de capses somrients.

Visitem la Casa Alegre de Sagrera, que és com viatjar a un altre temps. A la sala gran, quedo absort en la contemplació de la immensa taula on el 1938 Azaña va presidir el consell de ministres. Sortint, compro el Diari de Terrassa, encuriosit per la nova etapa il·lusionant que inicia. La mestressa de la llibreria Atenea m’ensenya orgullosa la premsa internacional. Li dic que, a Sabadell, em costa de trobar-ne. M’enduc la revista Time.

De tornada a casa, la televisió retransmet les protestes d’arreu del país, amb especial menció a les de Sabadell. Som capital. Segons un recent estudi de l’FMI, durant els propers anys s’espera una onada de revoltes socials. Al Time llegeixo un esfereïdor article d’un professor de la Universitat de Chicago: gairebé la meitat d’americans tenen un familiar que ha estat a la presó. Acabo el dia paladejant un scotch i pensant que vivim en una comarca meravellosa; i amb el prec que siguem capaços de gestionar la complexitat del nostre temps amb més empatia que repressió.

Comentaris
To Top