A vegades, tot i les voltes de la vida, acabem fent allò que hem estimat sempre. És el que li va passar a Anna Buxó, actual directora de l’escola EFAB Núria Vilella de formació professional de Sabadell. Fa dos anys, l’antiga propietària del centre que encara porta el seu nom va decidir jubilar-se i va proposar a Buxó que es quedés al capdavant de l’escola. Tot i que ja feia vora cinc anys que hi treballava com a professora, potser no era la més veterana, però “jo començava a portar tutories, classes, tenia la responsabilitat de molts alumnes i de parlar amb els pares, i suposo que la directora va veure que hi havia algú que analitzava més les situacions i els conflictes”, explica.
El fet, però, és que aquesta és la culminació d’una motivació que venia de lluny, des de la seva mateixa infància. Buxó recorda que “de petita sempre havia volgut ser mestra i jugava que feia els deures i els hi explicava a les meves alumnes imaginàries”. Malgrat que no li agradava estudiar com per fer la carrera de Magisteri, després de pensar-hi va proposar-ho al seu pare, però ell no la va encoratjar. Li deia: “Si home has d’estudiar Magisteri…! Tu has de fer altres coses”. Per això va tancar-se entre llibres a fer “alguna cosa més”, i va acabar com a enginyera química, endinsada al món de la indústria.
La crisi del 2009, però, la va portar a un atur gràcies al qual va poder fer-se càrrec dels seus fills petits, a una època en què la conciliació laboral era poc menys que un xiuxiueig. “Hem de posar fil a l’agulla: la conciliació familiar i laboral encara està molt malament”, diu. Les feines implicaven massa hores, i no tenia amb qui deixar els petits, fins que una coneguda va cedir-li el seu lloc a un centre de formació professional sabadellenc: l’EFAB.
“Al final la vida et torna a portar allà on volies”, explica amb un somriure. Ara gaudeix dedicant-se a formar aquells que volen aprendre un ofici, en el seu cas el grau mitjà d’Estètica i el grau superior d’Educació Infantil, tot i que ara s’inicien a oferir, des de l’interior del Vallès, un curs per als amants del mar: el de patró d’embarcacions d’esbarjo. És conscient que aquesta formació professional és cada cop més valorada, “i t’ajuda realment a veure si t’agrada o no al que et voldràs dedicar”.
Per a ella, a més, l’oportunitat l’ajuda a entendre una qüestió fonamental: “L’ensenyament no és només el que es fa a classe, sinó tota la part humana que l’envolta”.
