El fins ara vicepresident de l’Adenc, l’arquitecte Joan Carles Sallas, vinculat a l’entitat naturalista “des de tota la vida”, agafa el relleu de Joan Cuscó, que deixa les funcions de president per motius personals. Amb l’arribada de Sallas es garanteix la línia continuista de la Junta Directiva iniciada per Cuscó.
Quan es parla de línia continuista, en què es tradueix a la pràctica?
Amb el Joan es van deixar diverses coses plantejades, que ara algunes d’elles ja són una realitat. En primer lloc, s’han redactat nous estatuts, en què hi ha un reconeixement dels gèneres entre els membres de l’Adenc.
I de portes enfora?
Des de la darrera assemblea som una entitat d’educació en el lleure i això ens obre una infinitat de possibilitats: casals, colònies, campaments… Paral·lelament, des de l’Adenc estem buscant una segona seu, per exemple en el terme municipal de Terrassa, que sigui en el món rural. És a dir, amb punt de sortida al medi natural. Això és un projecte que heretem de l’anterior mandat. Al Parc Natural de Collserola i Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac hi ha edificis històrics i patrimonials on volem tenir seu a la natura. D’això en diem ADN Adenc, escola naturalista, amb un programa d’activitats propi adreçat a infants i joves.
El nou president de l’Adenc agafa el relleu de Joan Cuscó / VICTÒRIA ROVIRA
Recentment es va conèixer que havia caducat l’expedient ambiental lligat a l’estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó…
Seguim insistint en aquest tema perquè tenim la sensació que en el context en què ens trobem d’emergència climàtica i ambiental hem descobert una nova manera de mobilitat, que és la de no moure’ns. I això fa replantejar la utilitat de les infraestructures. El Quart Cinturó, el cavall de Troia del Vallès, és una via urbanitzadora, de polígons, de barris sencers. I creiem que s’ha de fer una reflexió. És un dels temes estrella de l’entitat que ens permet coordinar-nos amb altres grups ecologistes del Vallès i de Catalunya.
Com hauria de ser la mobilitat segons l’Adenc?
Volem treballar molt per fomentar la mobilitat del transport públic, especialment la ferroviària del Vallès, de l’R3, l’R4 i l’R8. Volem anar a l’aeroport des del Vallès. D’altra banda, també volem impulsar la mobilitat amb la bicicleta. Aquí al costat tenim un equipament com la UAB amb 40.000 estudiants i la xarxa de camins verds de les poblacions pròximes és molt precària.
Coincidint amb l’estudi que s’està realitzant sobre el Ripoll, quina opinió té sobre aquest espai?
Des del 2010 no s’ha vist res rellevant al riu Ripoll. Està en un estat de decadència. És un lloc clau i s’ha de crear un organisme de gestió, una oficina, que faci això. El Ripoll és la frontissa entre la ciutat i el medi natural i si no s’actua, no en quedarà res d’aquí a cinc anys.
