Xavier Miralles és director de cinema i teatre de Sabadell. Originari de Monistrol de Montserrat, va estudiar Comunicació Audiovisual i des de fa anys dirigeix obres de teatre de format curt, així com curtmetratges i llargmetratges amb actors com Jon Kortajarena o Macarena Gómez. Ara treballa en el seu nou film, Wonderland, gravat l’octubre passat.
Et sents de Sabadell?
Ja fa anys que m’associen a Sabadell professionalment. Ser de Monistrol m’ha empès a voler explorar més coses, perquè és un poble molt petit. Un cop ja vaig marxar em vaig adonar que el poble inspira, i que et dona moltes coses que després et serveixen per a les teves creacions.
Com van ser els teus inicis en el món del cinema i el teatre?
Vaig començar a fer coses durant la carrera. Jo volia fer cinema, però no hi havia manera, i m’hi vaig posar per lliure. Ens vam ajuntar uns quants que estàvem igual de bojos i ens vam posar a filmar, i gràcies a ser autodidacta vaig acabar tenint un nivell prou bo.
Vas començar amb el llargmetratge ‘Ocho’?
Va ser el primer que vaig fer llançant-me sol al buit. Era una pel·lícula amateur realment, i l’escrivia a les estones de les classes que no m’agradaven. Un dels meus projectes més importants també va ser El árbol sin sombra, autofinançat i amb crowdfunding. És el que va fer de la meva productora, Totem Producciones, el que és avui.
T’agrada més el cinema o el teatre?
Jo soc de cinema. Estimo el teatre, però ha vingut a posteriori, quan vaig descobrir el teatre curt i vaig voler-ho provar. Em va fer molta il·lusió fer No me toques el alma, una obra curta el 2020, perquè és una de les històries que més m’han mogut i perquè va ser un experiment per a mi interpretar teatre.
Quines altres obres teves han sigut importants per a tu?
Em va agradar molt Letargo, que és un dels curts més premiats que he tingut i se segueix veient molt, i El destello, que és l’últim curtmetratge que he fet i en què participen Jon Kortajarena i Daniel Grao. Ha tingut molt recorregut per festivals, però per la pandèmia no es va poder estrenar a cap sala.
En què més t’ha afectat la Covid-19?
La pandèmia m’ha tirat enrere algunes feines i ha sigut molt dur perquè havia d’estar tot parat, com per a tothom. Haig de dir que jo a títol personal he pogut dedicar molt de temps a crear. Vaig acabar la meva novel·la i vaig filmar Wonderland a la tardor, que estem acabant ara, i l’obra curta Salir del terrado, que està funcionant molt bé. Però hi ha hagut una pèrdua cultural molt important en el cinema i el teatre en general.
Què pots avançar de ‘Wonderland’?
És una història de descobriment personal, d’una part de la identitat sexual. En el plànol LGTB, més enllà de “sortir de l’armari”, explora l’acceptació d’un mateix i com és de complex encara avui dia acceptar la naturalesa pròpia de cadascú.
Hi ha alguns temes concrets que es repeteixin al teu cinema?
Molta gent em diu que una cosa o altra té el meu segell personal. Sé que em crida molt parlar de l’amor i el lloc que hi té cada persona. I d’aquí he anat evolucionant al descobriment personal en qualsevol vessant de la vida, també el creatiu.
