JORDI SERRANO

Molta, molta marihuana

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

En les darreres setmanes són moltes les notícies que posen en relleu la gran quantitat de plantacions de marihuana i de consum de drogues en general que hi ha a la ciutat i al seu rodal. Una de les notícies ens deia que havien estat confiscades 4.300 plantes de marihuana a Sabadell.

Es veu que un grup de fures –un molt bon nom– dels Mossos d’Esquadra van descobrir una plantació en un polígon industrial davant de la Subministradora del Vallès (la broma seria fàcil). Es veu que dos homes de nacionalitat xinesa van fugir, però van ser atrapats. Dins la nau van descobrir set espais gegantins amb plantacions en diferents fases de creixement, des del planter fins a metre i mig. Hi van trobar 423 focus per donar llum ininterrompudament.

Tenia, a més, un mecanisme de ventilació i un sistema de reg automàtic. La instal·lació elèctrica era molt sofisticada. Es veu que estaven connectats amb un cable sota terra. Per fer això es necessita una enginyeria molt complexa. També aquell mateix dia es va trobar al carrer de la Verge de la Paloma una petita plantació. Per si no n’hi hagués prou, es va detenir a La Jonquera el xofer d’un camió amb matrícula eslovena amb 402 quilos de marihuana i 3,8 d’haixix. L’arrestat és un home de nacionalitat sèrbia. De totes aquestes dades, en podem treure algunes conclusions sobre el nostre sistema econòmic.

En primer lloc, a Sabadell hi ha persones que cultiven la seva marihuana, com que la mà invisible del mercat en necessita més, s’estableixen empreses molt complexes amb grans inversions i tecnologies per produir-ne. Però com que la demanda és molt, molt alta, resulta que en porten per tones de la quinta punyeta. No em direu que Eslovènia no és la quinta punyeta. Nosaltres fins fa quatre dies no podíem sortir de Sabadell però el mercat feia possible que vingués droga de mil quatre-cents cinquanta-nou quilòmetres. El capitalisme és així de ximple en establir les seves normes.

Però també podem treure alguna conclusió sobre la nostra salut mental. Sembla clar que ja estàvem molt desequilibrats abans de la Covid-19, ara estem literalment devastats. Els sabadellencs ja no saben com enfrontar tanta mascareta, tanta distància, tanta precaució, tants mesos, tan poc contacte amb els amics, coneguts i saludats, en definitiva, tan poca alegria. I què fem? Doncs directament ens dediquem a consumir substàncies que enterboleixen la raó.

I un cop la ment està enterbolida, no és que millorem la nostra qualitat de vida, simplement deixem de tenir consciència del que és la qualitat de vida i la salut mental. I per últim, una reflexió al marge, i si legalitzéssim la producció i el consum de marihuana a Catalunya? Ens estalviaríem molts diners amb Mossos, jutges, etc. A més, recaptaríem molts diners en impostos. Tothom seria feliç i els sabadellencs en comptes de malhumorats seríem molt, però que molt, riallers i sortiríem amb un somriure d’orella a orella que traspassaria els límits de la mascareta més extensa.

Comentaris
To Top