L’entrada de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986 va facilitar que les empreses tèxtils locals de Sabadell reforcessin la seva internacionalització amb el suport del Gremi de Fabricants. El recentment traspassat Josep Bombardó, aleshores president del Gremi, va tenir la iniciativa de promoure una edició especial de la revista ‘L’Uomo Vogue’ per donar a conèixer la nostra ciutat i, sobretot, la indústria tèxtil a Itàlia, un dels països on hi havia més intercanvi comercial.
D’això en fa 30 anys. En aquest especial es donava una visió de Sabadell a l’inici dels anys noranta que ara hem volgut contrastar.
L’especial de ‘L’Uomo Vogue’
Va ser una magnífica targeta de presentació de Sabadell, a partir de la seva vitalitat empresarial, especialment tèxtil i metal·lúrgica. En aquesta publicació, Salvador Saumoy, Josep Maria Benaul i Víctor Fabregat n’eren els coordinadors. La publicació tenia 150 pàgines a color i estava editada en italià i anglès. Incloïa una introducció de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, i del president del Gremi de Fabricants, Jaume Bombardó, i articles de Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Benaul, Víctor Fabregat, Antonio Miró, Ramon Llonch, Antoni Tàpies, Josep Ache, Jordi Agustí, Maria Dolors Forrellad, Joan Cuscó, Ramon Vall, Carme Casas, Víctor Colomé, i Josep Mercadé.
Urbanisme: La construcció de l’Eix Macià i el parc de Catalunya
El 1991, Sabadell tenia més habitants que Terrassa (189.000 vs 158.000). El projecte de l’alcalde Antoni Farrés i el seu equip estava en la seva eclosió, amb la construcció de l’Eix Macià com a estàndard i motor econòmic del Sabadell que aleshores mirava cap al segle XXI. Avui, trenta anys després, Sabadell té menys habitants que Terrassa (216.000 vs 223.000), segons dades de l’Idescat.
L’etapa Farrés va ser substituïda per Manuel Bustos i després vingueren Joan Carles Sánchez, Juli Fernàndez, Maties Serracant, i ara Marta Farrés, i el desenvolupament de la ciutat ha anat perdent dinamisme fins ara: “En aquella època –la de Farrés–, hi havia voluntat de projecte de ciutat i de lideratge, dues coses que sempre van juntes. Des d’aleshores no hi ha hagut res més, ni el lideratge ni el projecte”, explica l’arquitecte i regidor d’Urbanisme en el govern d’Antoni Farrés, Manel Larrosa.
En aquell moment tota l’operació Eix Macià com a atractiu per atraure inversions (El Corte Inglés) i els hotels (Alexandra, Sabadell…), tant públiques com privades, va ser un èxit i va crear un pol d’atracció comarcal, que va posar Sabadell al capdavant del Vallès. La creació del parc de Catalunya, un pulmó verd al bell mig de la ciutat, també va ser un element clau. Aleshores en aquella zona es preveia la construcció d’un nou Ajuntament, un centre cultural i un palau de congressos.
Imatge aèria de l’Eix Macià en construcció / CEDIDA
Ara com ara, res d’això s’ha construït, però la Cambra de Comerç de Sabadell hi ha traslladat la seva seu, els jutjats també s’hi han ubicat, així com sales de cinema i diverses empreses de serveis concentrades a la Torre Millenium. Altrament, l’edifici del Llac Center està en vies de reconversió en una residència per a estudiants i oficines. “El principal repte de la ciutat és deixar de ser ciutat dormitori. Tenim absència de llocs de treball. S’ha de fer una proposta de Sabadell que miri cap a l’exterior pensant globalment i actuant localment”, finalitza Larrosa.
Mobilitat: Trenta anys de debat del Quart Cinturó a la ciutat
Com explicava el periodista Josep Mercadé en l’especial L’Uomo Vogue de fa trenta anys, Sabadell estava connectat per la Renfe i els Ferrocarrils Catalans i era a la cruïlla de l’eix viari que configuraven les autopistes B-29 i B-30. L’expectativa del que havia de ser el projecte de la ronda del Vallès, o B-40, oferia noves possibilitats de connexió de la ciutat cap al Baix Llobregat, cap al Vallès Oriental i cap al Maresme.
L’obertura de l’eix Rambla Ibèria-Ronda de Ponent-Eix Macià va permetre millorar la connexió amb l’autopista, la Gran Via i el flux circulatori per la ciutat: “En aquell moment la ciutat estava en un moment de certa transformació. Aleshores es començava a moure tot el tema de l’Eix Macià. Ara, també estem en un procés de reorientació de la ciutat i necessitarem cercar complicitats per tirar endavant i redefinir la ciutat”, exposa Josep Mercadé, consultat pel Diari de Sabadell.
Transcorregudes tres dècades, aquella visió de Sabadell com un centre de comunicacions cap a Barcelona i al món s’ha enfortit més amb el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Metro del Vallès) i l’entrada en funcionament, a partir del 1992, de l’autopista Terrassa-Manresa i també la seva connexió amb l’actual C-16 i els túnels de Vallvidrera.
Els eixos viaris que connectaven la ciutat amb la resta de Catalunya / CEDIDA
El Quart Cinturó, que el 1991 –quan es va fer l’especial– era la gran esperança de cara al segle XXI, continua en debat obert malgrat que encara en quedi pendent la construcció de diversos trams. El periodista Josep Mercadé explica que “en aquell moment el Quart Cinturó agafava una especial rellevància sobretot en el sector empresarial.
Però amb el pas dels anys tot això ha anat evolucionat i ara encara és defensable una via d’aquestes característiques, però no com ho planteja el ministeri. Trenta anys després continuem tenint aquesta assignatura pendent”.
Indústria tèxtil: Més diversificació i exportació a tot el món
La indústria tèxtil, la llanera, però també la cotonera, havia estat el motor econòmic i social de la ciutat, però amb l’obertura dels mercats i de les crisis cícliques del sector, havia sofert una important i progressiva transformació.
Es mantenien moltes de les empreses que havien donat nom a la ciutat, però hi havia poca diversificació industrial: “Potser el tèxtil d’abans era tèxtil de moda i tot es feia aquí, i ara es fan més metres, amb un ventall molt més gran, amb el tèxtil de la llar, el tèxtil aeronàutic, trens, vaixells, i el de la salut, i no només pel context actual de pandèmia”, detalla Rosvi Moix, presidenta del Gremi de Fabricants, que en la mateixa línia explica que “en aquells moments eren els inicis de les exportacions.
Ara sí que totes les que continuem, que en som bastants, fem exportació”. Les famílies que les havien anat tirant endavant generació rere generació donaven continuïtat a la indústria tradicional de Sabadell. Els Bombardó, els Grau, els Bosser, els García-Planas, els Gorina, els Ribé… –alguns d’ells, membres del Merino Club– continuaven amb una generació d’empresaris joves que s’havia anat forjant, en molts casos, a l’Institut Sallarès i Pla i que tenien personalitat pròpia, però adaptada a les noves exigències del mercat, coincidint amb l’ambiciós programa Barcelona ‘92, una oportunitat per compartir coneixement i idees amb emprenedors d’altres països de la Comunitat Econòmica Europea.
Telers en funcionament a la dècada dels noranta / CEDIDA
En aquest context, el paper del Gremi de Fabricants, com sempre, va ser determinant perquè la reconversió industrial es fes. La Cambra de Comerç i el Centre Metal·lúrgic, així com el Banc Sabadell i la Caixa de Sabadell van contribuir també a fer-ho possible.
Trenta anys després, a més de la constitució de la Fundació per la Indústria 1559 l’any 2000, el Gremi de Fabricants, que compleix 462 anys de protagonisme a la ciutat, continua exercint el seu paper determinant com a agrupació gremial en defensa dels interessos dels industrials tèxtils de la ciutat: “El Gremi continua fent la mateixa funció com a gremi del tèxtil, amb especial èmfasi en l’ajuda i la potencialització de la digitalització i en la formació. En aquells moments, ens ajuntàvem per anar a exportar i ara ho fem per prosperar en el tema de la digitalització”.
D’altra banda, explica que “continuem col·laborant en les millores de la ciutat i les transformacions, com la de l’àrea del riu Ripoll, captació del màxim nombre d’empreses i de llocs de treball”, conclou.
Tecnologia: Contra la centralització, transformació
L’economista i professor Josep Anguera va ser l’encarregat de fer un retrat de l’entorn tecnològic de la ciutat a l’inici de la dècada dels noranta. En aquella època, Sabadell tenia com a referents tecnològics el Centre de Càlcul i el Lògic Control, empreses de serveis informàtics, i hi havia l’aspiració de convertir la ciutat en el centre del que es va anomenar Silicon Vallès, en comparació amb el Silicon Valley californià, bressol de les empreses tecnològiques que dominen avui el món.
La idea era buscar una alternativa a la indústria tèxtil i metal·lúrgica que començava a patir els efectes de l’obertura dels mercats. En aquest context, Anguera destacava que al voltant de Sabadell, amb l’epicentre a la Universitat Autònoma, naixia una xarxa de centres de recerca i d’investigació que, juntament amb el Laboratori General d’Assaigs i d’Investigació, i el Parc Tecnològic del Vallès que s’anava configurant, convertien l’àrea en un centre d’alta tecnologia, del qual Sabadell es beneficiava.
Des d’aleshores, aquesta situació privilegiada de Sabadell per la seva proximitat amb aquests centres de coneixement i tecnologia ha millorat encara més amb la construcció del Sincrotró, l’arribada d’empreses tecnològiques i el protagonisme que té l’Escola Superior de Disseny (ESDi). La ciutat té una oportunitat amb l’aprofitament del polígon de Sant Pau de Riu-sec i, sobretot, l’entorn del riu Ripoll, per atraure empreses del sector tecnològic en un entorn privilegiat.
Façana de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) / CEDIDA
“Els centres de recerca públics han marxat a Barcelona perquè l’actuació de la Generalitat ha estat centralista. Tenim un dèficit de 20.000 llocs de treball a la ciutat i cal tenir un debat estratègic amb l’Ajuntament per afrontar aquest repte”, exposa Larrosa. La transformació industrial del polígon sud-oest, en el qual el Gremi de Fabricants ja treballa, s’ha de convertir en un pol d’empreses en el futur, com ho és el 22@ de Barcelona.
Cultura i esport: Entitats sòlides i referents arreu de Catalunya
La targeta de presentació de Sabadell, que era la iniciativa promoguda pel Gremi l’any 1991, incloïa com a element destacat de l’atractiu de Sabadell la seva vitalitat cultural i esportiva. Hi destacaven el fet que el Centre d’Esports, aleshores a Segona B, fos el tercer equip més antic de Catalunya, que Joan Fernández fos empresari tèxtil i, a la vegada, el millor pilot català, traspassat el passat 2020, i que el CN Sabadell celebrés 75 anys i que tingués 18.500 socis i el plusmarquista mundial dels 200 metres esquena, Martin López-Zubero, nedant amb els seus colors.
Repassava també l’àmbit cultural, destacant-ne els museus, l’Institut de Paleontologia, l’Arxiu Històric, el Conservatori, el Teatre del Sol, la Simfònica, els Amics de l’Òpera i les fundacions Bosch i Cardellach i Amics de les Arts i les Lletres. Un especial interès van merèixer els artistes locals, als quals va dedicar 8 pàgines. Hi destacaven Agustí Puig, Antoni Marquès, Alfons Borrell, Benet Ferrer i Ramiro Fernández, però també citaven Xavier Oriach, Manuel Duque, Oriol Vilapuig, Antoni Taulé, Pep Sallés, Miquel Forrellad, Francesc Bordas, Isidre Manils, Nati Ayala i Fina Miralles.
El 2021, la vitalitat esportiva de la ciutat continua intacta. El CES milita a la Segona A i el CN Sabadell, que comptava amb 27.000 socis abans de la pandèmia, és multicampió europeu en waterpolo femení i referent de la natació espanyola, a més de ser una de les entitats esportives poliesportives més grans amb més d’una quinzena de seccions. Avui, els museus de la ciutat i totes les institucions i entitats culturals que s’esmentaven fa trenta anys continuen actives.
Enmig d’aquestes tres dècades hem perdut l’Obra Social de Caixa Sabadell, hem tingut un Museu del Gas que ha estat vist i no vist i ens hem proposat de fer realitat un museu tèxtil. Entre els artistes només falten Manuel Duque i Alfons Borrell, traspassat aquest any. Però el que més destaca és que avui la nostra ciutat ha estat designada Capital de la Cultura Catalana 2024.
L’any 1999 van començar les obres del nou centre Can Llong / CEDIDA
