[Per Víctor Patsi, periodista]
Fins a nova ordre no podem sortir de la nostra comunitat autònoma però podem agafar un avió i viatjar a un munt de destinacions turístiques internacionals. No podem anar a la República Independent de Madrid (l’única capital en la qual bars, restaurants i locals d’oci operen a ple rendiment –aforament a banda– fins a les onze de la nit) via directa, però podríem fer la picaresca de volar a París i d’allà, cap a can Ayuso. No podem anar a esquiar en autocar a Port del Compte perquè s’ajunten en ruta diferents bombolles de convivència… ah no! Que resulta que ara sí que es pot! Resumint: benvinguts al can pixa rellisca en la finestra de quinze dies + Setmana Santa de la pseudo obertura de la mobilitat, se suposa que només dins de CAT, se suposa que només sols o amb la bombolla de convivència. Andorra? Res, pecat.
Truco a una bona amiga d’una agència de viatges. Li demano les 5 destinacions més contractades pels sabadellencs aquesta Setmana Santa per anar ben lluny. Me n’afegeix una més. Del 6 a l’1 seria això: Seychelles, Egipte, Tanzània, Costa Rica, Dubai i, campiona amb diferència, Maldives. Em sorprenen els dos països africans, m’encaixen les paradisíaques illes de l’oceà Índic, veig el ganxo del mix natura/platges de Costa Rica però arrufo el nas amb Dubai. Turisme de vacuna? Se’n sent a parlar de fa setmanes. Pagant un sobrepreu, però molt sobrepreu, burrada de sobrepreu, es pot anar a uns punts concrets del planeta on l’objectiu final no és el de fer turisme, sinó acabar vacunat de la Covid-19. Veritat, llegenda urbana o fake, que en diuen ara? El fet que les germanes del rei Felip VI de Borbó aprofitessin un viatge a Abu Dhabi per veure el seu pare per acceptar –oi que van dir això?– la vacuna que els van oferir, no ajuda a no pensar malament. On és el rei emèrit i d’on no el deixen tornar? Emirats Àrabs Units. On és Dubai? Vaja, Emirats Àrabs Units! Ep, que no sempre 1+1 és 2… Les males llengües també parlen de turisme de vacuna a Doha (Qatar), Florida i Cuba, on estan assajant la seva pròpia vacuna, encara no validada.
El meu cercle més proper està per portar-se bé, quedar-se a prop i no sobrepagar res, que no cal o no es pot. O platja o muntanya. O mar o esquí. Mentre no arriba l’SMS de CatSalut per citar-nos a punxar amb la vacuna –paciència, que és la mare de la ciència, que de ganes n’hi ha moltes, però de vacunes ben poques!–, la premissa és que ens toqui l’aire. Quines ganes d’esbargir la boira, per favor! Aquí m’he de solidaritzar amb els 59 mals ciutadans que van pujar a un autocar per anar a esquiar a Port del Compte. La modesta i familiar estació d’esquí del Solsonès presumeix de ser la més propera a Barcelona i sense peatges per arribar-hi. Els mossos els van interceptar, els van identificar i els van fer fer mitja volta amb l’argument que hi havia diverses bombolles aplegades. Protesta immediata de les empreses d’autocars a Salut per carta per considerar un tracte discriminatori que va tenir efecte. Els autocars privats ja poden transportar passatgers de bombolles diferents. No tenia ni cap ni peus que sí que es pogués viatjar amb un autocar de línia i que això sigui el dia a dia als trens de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat. A partir d’aquí, el que prima és el seny de tots plegats. Ens ho sabem de memòria. No hi ha problema amb els desplaçaments i les activitats a l’aire lliure que se’n deriven. Amb el que cal anar amb compte és amb la interacció social. Després de Setmana Santa, la revisió via Procicat de les actuals mesures restrictives està més que cantada. A millor o a pitjor? S’accepten apostes.
