[Per Manel Larrosa, arquitecte i urbanista]
En els darrers anys s’està produint un canvi en la imatge urbana dins l’eixample històric de la ciutat i és la concepció de nombroses façanes completament planes, sense voladissos de tribunes ni balcons. Podríem dir que és només una moda, però més al fons es tracta d’un canvi de gust i d’una important millora de la sensibilitat que millora molt clarament la ciutat i la seva actualització de cara al futur.
Les imatges són explicatives del que representava quan els cossos voltats prenen molta presència sobre el carrer. Al llarg de moltes dècades, molts immobles han aprofitat tot allò que els permetien les ordenances, suposant un preu d’agressivitat visual i d’impacte que malmet els nostres carrers, ja de per si estrets. Les façanes planes, en canvi, suposen deixar el volum net de carrer, suposen discreció i respecte.
En les obres exemplars en aquesta línia sovint podem veure com els finestrals són de proporció vertical, la qual cosa els aporta un aire gràvid, més solemne que les finestres apaïsades que semblen flotar dins del seu parament.
Tot plegat ha succeït de manera espontània, sense que cap norma hi hagi ajudat, més aviat el contrari, perquè la tendència immobiliària seria aprofitar tots els volums possibles i en aquest cas hi ha una renúncia clara i una contenció assumida sense cap incentiu. Vistos els èxits d’aquestes solucions de façana no estaria de més que les ordenances municipals ho recollissin i ho impulsessin.
Al cap i a la fi, volar més enllà del límit de la propietat suposa una supeditació per part de la col·lectivitat. La mateixa façana hauria de ser una obligació respecte al comú de la ciutat. Només s’hauria de volar en casos molt justificats i d’aportació de més valor a l’espai públic.
