Oci i cultura

Un paisatge liederístic selecte i poc freqüent

Martínez-Castignani, en un moment de l’actuació / VICTÒRIA ROVIRA

Joventuts Musicals de Sabadell va presentar divendres passat un programa molt suggeridor pel repertori i satisfactori per la interpretació, a càrrec del baríton Enric Martínez-Castignani i el pianista i compositor Albert Guinovart. 

Aquest segon, per cert, retornava al Teatre Principal amb el caliu d’un públic que l’admira com a compositor i com a pianista, a qui esperaven retrobar des de la cancel·lació forçosa per motius de salut en el concert del gener passat quan havia d’actuar amb el també pianista i compositor Gerard Pastor i amb la clarinetista Marta Urzaiz. 

D’ambdós recordem un Winterreise schubertià força notable el març del 2018. Per aquesta ocasió cal ponderar la inclusió del cicle de cançons Songs of travel, del britànic Vaughan Williams, pràcticament desconegudes pel públic i d’una selecció de cançons de l’argentí Carlos Guastavino amb peces emblemàtiques tan estimades, difoses i aparellades a la idiosincràsia artística de Victòria dels Àngels. 

Albert Guinovart corroborava la seva versatilitat i exquisidesa com a pianista secundant amb pulcritud, subtilesa i oportuns relleus l’actuació d’Enric Martínez-Castignani. Ben defensat i amb una lectura personal, el baríton català denotava interiorització i expressivitat sense vicis remarcables. Estilísticament no hi van faltar intel·ligents apianaments i mitges veus a la recerca d’un encís poètic subtil i sensual. 

Entremig, també van abordar cinc de la setzena de cançons del compositor i director d’orquestra català Miquel Ortega, que el baríton ja va enregistrar fa quasi una dècada –amb finalitats benèfiques, per cert–. 

El grau d’introspecció va ser innegable i l’assimilació de l’herència post-falla d’algunes cançons amarades d’un esperit meditatiu que enllaça amb l’anhel i el sehnsucht estètic (sentiment de dolor del món) del Romanticisme encara present en Vaughan Williams. 

En resum, un altre bon concert d’una temporada de cambra que sap trobar reclams que l’enalteixen i que han dut la seva presidenta, Joana Soler, a ser un exemple reconegut darrerament amb la vicepresidència de les Joventuts Musicals de Catalunya. Tenacitat i cert olfacte programador han evitat el naufragi de l’entitat els darrers anys davant les dificultats i han equilibrat els fils econòmics, artístics i d’expansió de les activitats –els recitals al Saló del Teatre Principal, per exemple–. 

Aquests són trets que mereixen l’enhorabona, més aquest 2021 que l’entitat sabadellenca assoleix 65 anys d’activitat. Tal com he escrit altres ocasions: és quelcom de què altres poblacions d’igual o menor densitat demogràfica no gaudeixen.

Comentaris
To Top