Si l’afició arlequinada pateix ara per una situació molt delicada, al fil de la navalla per mantenir-se a Segona A, fa exactament 35 anys celebrava el que encara és l’últim ascens del Centre d’Esports a Primera Divisió. El 18 de maig del 1986 sempre quedarà gravat a foc en la història del club. En una Nova Creu Alta a vessar, amb més de 20.000 espectadors a les graderies, l’equip dirigit per Pedro Mari Uribarri es va imposar per 2-0 a l’At. Madrilenyo i feia realitat el retorn a l’elit del futbol espanyol.
El duel va quedar gairebé sentenciat en els últims cinc minuts de la primera meitat amb protagonisme de dos jugadors asturians: Joaquin Villa i Nacho, autors dels dos gols que van fer embogir l’Estadi. Un sòlid Sabadell va saber administrar el seu avantatge a la segona meitat i l’eufòria va esclatar amb el xiulet final del col·legiat Pérez Cabeza. La invasió de camp va ser inevitable. Feia 14 anys que el Sabadell no trepitjava els camps de Primera Divisió i havia patit un descens a Tercera. Els protagonistes aquella tarda històrica van ser: Capó; Saura, Costa, Sánchez, Zunzunegui, Sala, Periko Alonso, Lino, Nacho, Merayo i Villa. També van jugar Serrat i Palanca. La llotja també va vibrar, especialment el president arlequinat, Rafael Arroyos, juntament amb les màximes autorirats de l’Ajuntament i la Generalitat.
El Sabadell va durar dues temporades a la màxima categoria, amb una agònica permanència la temporada 86/87 després d’un accidentat play-off de descens amb la famosa repetició del partit contra Osasuna. En la 87/88 es va perdre la categoria en l’última jornada a San Mamés davant l’Ath. Bilbao (2-0) en un dramàtic final de lliga que va portar més de 5.000 aficionats al coliseu basc. Seria el punt final a la trajectòria arlequinada a Primera Divisió.
