[Josep Mercadé, periodista]
La fumata blanca de palau ens indicava aquest dilluns que finalment tindrem govern a Catalunya. El principi de preacord va arribar al cap de 93 dies d’unes eleccions celebrades en plena pandèmia i amb un resultat que obligava a operacions aritmètiques per intentar governar la sortida d’aquesta crisi sanitària. Com en totes les coses de la vida, se’n poden fer moltes lectures. Es tracta d’escollir en funció de les preferències ideològiques de cadascú.
Arribats a aquest punt, plantejaria una sèrie d’interrogants. Calia esperar tant per arribar a aquest acord? Aquesta és la millor solució per a aquests moments? Evitarem que es tornin a reproduir les disputes que van marcar bona part de la trajectòria de l’anterior govern de coalició? La resposta la deixo per a cadascú. Però cal tenir present la decisió expressada fa pocs dies per Esquerra Republicana de Catalunya de governar en solitari davant l’actitud mostrada per Junts per Catalunya durant les llargues negociacions per formar govern.
Va ser a partir d’aquell anunci que es van desplegar un seguit de mecanismes per tal d’evitar que es fes realitat. Probablement, si la investidura s’hagués produït en aquests termes, hauria obligat Junts a donar-hi suport sense res a canvi. Això, després de tants dies de negociació i de tants càrrecs a la deriva, semblava poc probable que pogués passar. Si Junts hagués impedit la investidura de Pere Aragonès, l’independentisme no ho hauria entès. Per tant, valia més arribar a un acord al darrer minut com així ha estat.
De totes maneres, la imatge que ens queda de tot plegat no sé si és la millor per fer front al repte que tenim davant. La concentració de diumenge de l’Assemblea Nacional Catalana demanant unitat de l’independentisme per formar govern també haurà contribuït a modificar la situació. Entre uns i altres, al final ha sortit aquesta fumata blanca que haurà de ser ratificada al Parlament en sessió d’investidura.
Des del primer moment de l’anunci d’aquest acord s’ha mostrat el repartiment de les conselleries entre ERC i Junts. Fa por que novament no es caigui al parany de la capelleta, d’un govern en què la unitat d’acció sigui una forma de quedar bé, però que la realitat mantingui aquesta diferència de criteri que suposa el repartiment aritmètic de les quotes de poder. M’agradaria pensar que hem après de l’experiència passada i que no caurem en els mateixos paranys. Davant tenim un munt de decisions que necessiten una gran capacitat de gestió i, sobretot, tenir clara la direcció a seguir.
