A Anduva el Centre d’Esports va certificar el seu sisè descens com a equip de Segona Divisió a una categoria inferior. Una situació que només s’havia produït en cinc ocasions en la seva història. La primera va ser en la temporada 1962/63, quan va encadenar dos descensos consecutius, de Primera a Tercera Divisió, en només dos anys. Es va consumar a dues jornades del final de la lliga.
El segon va arribar la temporada 1974/75, culminant també un declivi important després de l’època daurada a Primera Divisió. El Sabadell havia eludit el descens en les dues anteriors temporades, però a la tercera va caure a Tercera Divisió quan encara quedaven tres jornades per acabar la competició. Es va acomiadar amb un vergonyós 6-0 a El Plantio davant el Burgos.
El tercer descens també va ser força traumàtic i estrany. La temporada 1982/83 el Sabadell va arribar a ser líder de Segona en el primer tram del campionat i res feia pensar en un desenllaç funest. Una desastrosa ratxa de gairebé quatre mesos sense conèixer la victòria a la segona volta va conduir l’equip al precipici. La destitució del tècnic Manuel Polinario, Poli, va arribar molt tard i encara que es van millorar els números amb Julià Garcia, la reacció final va ser insuficient. Tampoc van funcionar els fitxatges d’emergència de la futura junta directiva que encapçalava Rafael Arroyos, com l’exinternacional Leal.
Molt més dolorós seria el final de temporada de la 92/93. El Centre d’Esports no només va perdre la categoria en l’àmbit esportiu –últim classificat destacat–, sinó que va anar acompanyat d’un segon descens administratiu pels seus deutes amb els jugadors. De Segona A a Tercera Divisió de cop. Un final de cicle en tota regla que va provocar una davallada social molt notable. Va començar una llarga travessia pel desert de Segona B –amb dues aparicions per la Tercera Divisió– fins a l’històric retorn al futbol professional 18 anys després a Ipurua.
L’últim descens de Segona Divisió és més recent. Es va certificar matemàticament en la penúltima jornada de la temporada 14/15 a El Molinón després de perdre per 2-0 davant l’Sporting. Una desastrosa recta final –2 punts de 21– va condemnar els arlequinats, amb Juan Carlos Mandià a la banqueta. De totes maneres, el pitjor balanç el va signar el tècnic Àlex Garcia amb una única victòria en 9 jornades.
En cap dels cinc casos anteriors el descens es va consumar a l’última jornada com ha passat ara, amb el sisè, a Anduva, on el Sabadell arribava amb opcions de permanència depenent també d’altres escenaris. Segur que a partir de demà ja es treballarà en el retorn. En aquest sentit, en les tres primeres ocasions es pot dir que va ser gairebé immediat: una temporada va necessitar el Sabadell per pujar a Segona després del descens de la 62/63 i 82/83 i dues en el de la 74/75. En canvi, els dos últims ha costat molt més refer-se del cop i recuperar la plaça: 18 anys en el cas de la 92/93 i cinc temporades en la 14/15. Ara comença un repte a la nova Primera Divisió RFEF.
