Ciutat

Amb una sola foguera, la Flama del Canigó il·lumina de nou la ciutat

Encesa de la Flama al pati de l'Estruch / LLUÍS FRANCO

La Flama del Canigó aconsegueix il·luminar, la ciutat, la nit més curta de l’any: la revetlla de Sant Joan. Aquesta marca un abans i un després en el calendari, ja que dona el tret de sortida oficial a l’estiu. Un element tradicional i imprescindible, que configura la famosa revetlla, és la Flama del Canigó. Tal com assenyala, la presidenta de la principal entitat organitzadora, Òmnium Cultural de Sabadell, Teresa Mira: “la Flama del Canigó és un pacte intergeneracional,perquè lliga la tradició amb tota una generació futura. Una flama que cal mantenir encesa”

Aquest any, ha coincidit amb la celebració dels 250 anys del barri de Creu Alta, per això l’acte, a diferència d’altres anys s’ha desenvolupat al Pati de Ca l’Estruch i no a la Plaça Doctor Robert. Habitualment, la matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim, i d’aquesta forma centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu de Catalunya seguint diverses rutes per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. D’aquesta forma comença, any rere any, la celebració d’una festa vinculada al solstici d’estiu. Així doncs, la Flama del Canigó també ha arribat a Sabadell, la qual ha sortit de la ronda de Pau Vila, seguidament ha pujat per la carretera de Barberà, passant la plaça Doctor Robert i la plaça de la Creu Alta i fins a arribar a Ca l’Estruch.

El grup Corrandes són Corrandes actuant mentre s’espera l’arribada de la Flama / LLUÍS FRANCO

La festa popular ha arrencat amb la plantada de gegants al pati de l’Estruch. Seguidament, ha cantat Corrandes són Corrandes, grup de música popular i tradicional de cançó improvisada, lletres qye constantment han fet referència a la flama amb els versos glosats. Seguidament, cap a les 19:45, ha arribat la flama, portada per una vintena d’atletes de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) i d’Atletes de la Creu alta.  Posteriorment, s’han realitzat diversos parlaments, en els quals hi hab participat: un membre de l’associació de veïns de la Creu Alta, Robert Cantó; el regidor de cultura, Carles de la Rosa i la presidenta d’Òmnium Cultural de Sabadell, Teresa Mira. Tots ells han coincidit que la “flama és una tradició que cal seguir preservant, per això, cal traslladar la tradició a les futures generacions”. Finalment, l’acte ha conclòs amb el concert de Poetes dels Pobles, on tres sabadellencs han aportat a ritme de rap i amb una mirada crítica social, en forma de denúncia.

LA FLAMA DEL CANIGÓ, UNA SOLA FOGUERA

La Flama s’ha acomplert d’una forma especial, no només per les limitacions sanitàries i de seguretat, sinó pel seu desenvolupament, com la ubicació i les fogueres. Un canvi rellevant respecte als altres anys (tenint en compte que el 2020 no es va commemorar l’acte), és que únicament s’ha fet una foguera a la Plaça Creu Alta on s’ha cremat un drac. Antigament, la flama del Canigó es distribuïa cap als barris, a través d’altres espurnes més petites; així doncs, un representant de les diferents associacions de veïns la duia cap a la seva zona.

El drac portava enganxat una sèrie de conceptes: “injustícia”, “corrupció”, “pobresa”, “repressió” i “monarquia”. Infants i famílies han gaudit de l’espectacle, entre rialles i aplaudiments la ciutat ha donat pas a una de les nits més esperades de l’any: plena de pólvora, coques i companyia.

Crema del drac a la foguera a la Plaça creu Alta / LLUÍS FRANCO

Comentaris
To Top