La vida esportiva del sabadellenc Joan Monràs, Joanet, farà un pas endavant aquest divendres amb la seva participació en l’Ultra Trail d’Andorra. Si bé ha estat protagonista en diverses competicions de muntanya d’alta exigència, aquesta cita significa un desafiament majúscul. Es considera una de les Ultres Trail més dures del planeta i, de fet, forma part de la World Sèries. L’Ultra d’Andorra ofereix un recorregut tan extrem com gratificant. Enllaça els quatre refugis d’Andorra i els participants faran la volta al país coronant alguns dels pics del Principat, entre els quals destaca el Pic del Comapedrosa, el més alt d’Andorra.
Joan Monràs, propietari de la Botelleria Sant Jaume, un dels cellers sabadellencs de referència des de 1932, està plenament mentalitzat per afrontar el repte. “Les sensacions són bones. L’entrenament ja està fet i ara només toca esperar. Jo em vull diferenciar dels corredors d’elit que es dediquen només a això. Jo tinc el meu treball i això és pur hobby. Em sento amb moltes ganes i per a mi l’objectiu és acabar la cursa en bones condicions”, explica abans de sortir cap a Andorra.
Els 125 quilòmetres amb un desnivell de 8.810 metres són xifres que poden espantar. “Hi ha proves que fins i tot tenen més quilòmetres, però a Andorra cal valorar la relació distància-desnivell i en aquest cas es tracta de molt de desnivell per la distància que és. Fa un mes i mig vaig disputar una altra cursa de 98 quilòmetres i 6.000 positius. Era bastant desnivell, però era un terreny més còmode per fer ritmes més alts. En canvi, en aquesta cal utilitzar molt més els pals que requereix més tècnica. Serà el circuit amb més desnivell que he fet mai”, assegura.
Millor de nit
‘Surt i gaudeix’, se sol dir en aquesta mena de curses tan extremes. El Joan està d’acord amb matisos. “Sabem que també es pateix moltíssim, però estem disposats a patir, encara que sembli estrany. Per a mi el millor és arribar a la línia de meta amb la sensació de plaer màxim i també tenir la possibilitat de veure a la meva parella, el meu nutricionista i el meu entrenador personal donant-me ànims per a poder seguir endavant”.
Una altra característica és córrer de dia i de nit, una circumstància poc habitual. Per al sabadellenc, la nit li reporta “millors rendiments. Vaig per feina i ho aprofito més bé. En canvi, el més difícil és el començament del dia i és llavors quan necessito el suport de la gent que m’acompanya per continuar. Però quan vas a aquestes curses ets conscient que tindràs alts i baixos mentals durant el recorregut i també cal comptar amb situacions meteorològiques adverses, el menjar i altres factors que et poden complicar les coses”.
Com es prepara un circuit tan dur i exigent? El Joan Monràs diu que es va preparar amb un entrenador personal i va millorar la nutrició, però també admet que “per fer aquest tipus de proves, a més d’estar ben preparat, cal estar una mica boig. Després de 60 o 70 quilòmetres les cames gairebé no existeixen i tot ho tens concentrat al cap”. Tampoc s’ho planteja com una competició contra rivals que són d’elit. “Vull fer un bon temps, però m’és igual perdre 10 minuts si haig d’ajudar a un participant per exemple. L’única por és a tirar la tovallola perquè no et sentis amb forces. Per a mi seria un fracàs”. Només ser-hi ja és un èxit.
