Bodapop és una ‘boutique’ amb més d’un miler de vestits de núvia i de festa de segona mà que neix de la passió de la seva impulsora, la Maite: els mercats de segona mà. Ubicada al centre de Sabadell, és la primera botiga d’aquesta mena al Vallès i de les úniques de Catalunya.
Periodista de professió, Maite Martín ha estat al capdavant de nombroses revistes de lifestyle i ha impulsat la seva pròpia editorial. És amant d’explicar històries i creu que hi ha moltes formes de fer-ho. Com per exemple, a través de la seva botiga de segona mà per a núvies i convidades que ha obert al centre de la ciutat.
Filla de Barcelona i afillada de Sabadell, hi ha gent que la coneix com la Maite del Taps, el bar especialitzat en vins del carrer de Mestre Rius que va rellançar l’emprenedora, juntament amb el seu fill Sergi. A causa d’un problema de salut, i de la seva naturalesa emprenedora, va decidir fer de la seva passió un negoci: “Soc una friki absoluta de la segona mà, sempre he sabut trobar les millors gangues”, destaca la Maite. I es va trobar que ningú no s’havia especialitzat en els vestits de núvia de segona mà.
És de les que troba una agulla en un paller. Compra vestits de núvia o festa a particulars i els deixa impol·luts: els renta, els cus i els planxa. “Els faig un restyling per assegurar que queden com nous”, destaca. Considera que la gent no s’atreveix amb la segona mà, per això ha impulsat un model de botiga que no està pas basat en el tria i remena, sinó que les peces de roba es presenten com a qualsevol altra boutique.
Amb l’avantatge, però, del preu: el miler de vestits de núvia tenen un topall de preu de 399 euros i els de festa, de 99 euros. També busca totes les talles i estils perquè tothom tingui opcions. És el que més l’il·lusiona, que la gent pugui mirar-se al mirall i veure que ha trobat allò que buscava. A banda de l’oferta tèxtil, també ha incorporat una línia de joieria a un preu reduït i per a tots els gustos.
Va ser dit i fet. La idea de negoci va néixer el dia de reis. L’endemà va fer-se el seu propi logo i va començar a comprar els millors vestits de segona mà que trobava. A l’abril ja obria la seva botiga, tot i que no era la seva intenció inicial: “Primer volia que fos una botiga on-line, però on havia de guardar tantes peces?”, diu.
/ Lluís Franco
