[Carles Fité, periodista]
Ara fa un mes, aproximadament, que el Sabadell va confirmar el seu descens i, per tant, que aquesta propera temporada jugarà a la nova categoria de la Primera RFEF. De fet, això és un mal menor i genera un punt d’il·lusió i motivació a aquells que ja teníem més que avorrida la difunta Segona B. Però tornem a estar a la tercera categoria estatal i hem tornat a sortir del futbol professional.
Els primers dies d’incertesa i de rodes de premsa sorprenents s’han anat arreglant sobretot amb la renovació del cos tècnic encapçalat per Antonio Hidalgo. És una extraordinària notícia saber que l’entrenador seguirà sent el que ens va donar la permanència a Olot el primer any, l’ascens el segon i ens va fer somiar en salvar-nos fins a l’últim minut tot i la plantilla que tenia, el tercer any. Confiança total en ell el quart any.
L’altra gran novetat és l’ampliació de la secretaria tècnica amb la incorporació de Miguel de Hita, que treballarà a les ordres del director esportiu, José Manzanera. I aquesta és sens dubte la part que produeix més incertesa del projecte que s’està iniciant. Després de la nefasta gestió del mercat d’hivern, ara tenen la tasca de renovar gairebé tota la plantilla, i amb un generós pressupost, fer-la competitiva per aspirar o, almenys lluitar, per l’ascens la propera temporada. La directiva i els inversors li han mantingut la confiança. Esperem, de veritat i sincerament, que l’aprofiti i hagi après dels errors comesos.
Arriba l’època d’estar pendent del Diari de Sabadell, i que ens informi dels fitxatges, de les entrades, de les sortides. Que ens il·lusionin amb noms desconeguts o amb d’altres que hem patit en equips rivals. Ganes de poder veure el futbol en directe, poder anar a algun partit de pretemporada i sobretot poder gaudir de la competició per fi des de l’estadi i no enganxat a la petita pantalla. I més en una categoria en què la gran incògnita és saber quina plataforma retransmetrà finalment els partits, si és que algú ho acaba fent de forma global.
En el fons, no estem tan malament. Ni molt menys. Comencem una nova temporada però amb un club ara consolidat, estructurat i cuidat. Amb una massa social fidel. Deixeu-me que destaqui tres aspectes que m’han semblat significatius i que et fan sentir orgull arlequinat.
Primer, la recuperació i aposta pel futbol base, en què aquesta temporada passada s’han aconseguit grans èxits. Set ascensos. I destacant sobretot que tens el juvenil, el cadet i l’infantil a Divisió d’Honor. Molt important. Però a més has pujat el juvenil B i C i el cadet C a Preferent, i l’aleví D i E a Primera Divisió.
Segon, cuidar la història. Veure que al millor jugador de la història del club se’l té en compte, se l’implica en el projecte i fins i tot donarà nom a una graderia de la Nova Creu Alta, significa que s’estan fent bé les coses. Lino Gutiérrez, el jugador que ha vestit més cops la samarreta arlequinada i que a més és nascut a Sabadell. Per als més joves, sapigueu que va arribar al club amb 11 anys, pujant per totes les categories fins al primer equip, en el qual va convertir-se en capità als 22 anys, i va agafar l’equip a Tercera i el va pujar a Primera Divisió. Gràcies, Lino.
I tercer, i no menor, l’esforç que estan fent alguns arlequinats de cor per difondre la informació i el sentiment de club. Com el periodista Xavi Andreu, que ha recuperat el programa televisiu L’Arlequinat i amb voluntat, il·lusió i professionalitat ha tractat l’actualitat del Sabadell cada setmana.
Petits detalls que justifiquen l’orgull arlequinat.
