[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Com hem anat seguint a les pàgines d’aquest Diari, la cessió parcial de la gestió tributària a la Diputació de Barcelona, aprovada al darrer ple municipal, ha sigut objecte de controvèrsia entre el Govern i els partits de l’oposició. Abans de començar l’anàlisi, m’agradaria reivindicar el dret, com a part de la societat civil, de poder expressar l’opinió sobre aquesta mena de qüestions sense risc de ser etiquetat ni classificat en cap bàndol en concret.
Conec el món de la tributació local, en primer lloc, per la meva professió d’assessor fiscal. Més específicament, vaig tractar la qüestió que ens ocupa en el marc d’un interessant projecte sobre fiscalitat verda local, liderat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, en el qual vaig participar com a consultor. La impressió que em vaig endur va ser que els municipis que gestionen els tributs a través de la Diputació n’estan satisfets.
El principal punt a favor de l’externalització del servei és de pura lògica econòmica. No és eficient que cada municipi implementi el seu propi programa informàtic. Us imagineu una empresa amb un programa diferent a cada ciutat? Això resulta especialment significatiu en l’àmbit de la recaptació, on, per la mateixa naturalesa de l’activitat, les economies d’escala són evidents i la gestió de la Diputació aporta clars avantatges. Una gestió unificada també facilita la feina als professionals.
He llegit, en contra de la mesura, que perdem autonomia i identitat de ciutat. Pel que fa a la primera, cal aclarir que l’Ajuntament manté la plena capacitat legislativa de les ordenances fiscals. I, respecte a la segona, si em permeteu la ironia, no he vist gaires pancartes als balcons per Festa Major enaltint la gestió de l’IAE. Amb tot, com que la nostra ciutat té girs inesperats, no descarto una samarreta dels Puraceba amb l’últim rebut de l’impost de circulació made in Sabadell.
Com a punts en contra, hi ha dos elements que m’inquieten. El primer és el fet que sigui una cessió parcial, de només alguns tributs. Això pot generar confusió al ciutadà i als professionals. En segon lloc, les ORGTs locals gestionen, però no informen d’aspectes com les bonificacions. Aquest servei d’informació és centralitzat i resulta complicat que un interlocutor a Barcelona conegui en profunditat totes les ordenances municipals. Seria important mantenir aquest servei al municipi.
