El Sabadell ja ha fet oficial el que era un secret a veus: la incorporació del migcampista Ramon Folch. Només quedava un serrell, desvincular-se del seu club les dues últimes temporades, l’Elx, per tancar definitivament el seu pas a la Nova Creu Alta. “La pròxima temporada jugaré d’arlequinat. Estic molt motivat i amb motes ganes de començar. Junts gaudirem d’un gran any”, va manifestar a la web oficial del Centre d’Esports. El dilluns probablement encara no el veurem sobre la gespa perquè haurà de fer-se la revisió mèdica i la pertinent prova d’antígens.
“El Sabadell incorpora un tros de jugador”, resumia el seu excompany al Reus i excapità arlequinat, Edgar Hernández, consultat pel Diari de Sabadell. El davanter gavanenc el coneix a la perfecció de la seva etapa al Reus, on van conquerir l’ascens al futbol professional la temporada 15/16. Folch va jugar a la Nova Creu Alta i va perdre 3-1 en un dels millors partits d’aquell Sabadell de Miguel Alvarez. A l’eliminatòria de campions, el Reus va superar el Racing de Santander amb un espectacular 0-3 al Nuevo Sardinero. Folch era la peça angular del mig del camp reusenc: va disputar 34 partits.
Abans, però, Ramon Folch va haver de picar molta pedra. De fet, s’havia barallat a camps de Territorial defensant el Cambrils o el Roda de Barà i també va tenir una experiència exòtica a Finlàndia. El seu físic, una mica escanyolit, no feia el pes als tècnics. Alguns havien dit que no semblava un jugador de futbol. Però Jordi Fabregat va confiar-hi la temporada 12/13 i se’l va emportar a Conca, per liderar el Conquense i aconseguir l’ascens a Segona B. Després va aparèixer el Reus i Natxo González, qui va confiar cegament en el migcampista reusenc. Titular indiscutible les quatre temporades que va militar al Reus Deportiu, l’última, la 16/17, a Segona A. Es podria dir que va ser el seu llançament cap al futbol professional. En la seva maduresa com a futbolista recollia el premi a la seva tenacitat i lluita, superant molts obstacles.
La seva magnífica campanya a la categoria de plata -va jugar 39 partits i va marcar 4 gols-, contribuint a una permanència còmoda del Reus, va cridar l’atenció del Real Oviedo. Al Principat d’Astúries va jugar-hi dues temporades, també a un altíssim nivell: 75 partits. La següent estació seria l’Elx de Pacheta, on va viure una de les experiències més importants que pot gaudir un jugador: l’ascens a Primera Divisió. A més, d’una manera èpica: a l’últim segon de l’eliminatòria contra el Girona a Montilivi (0-1). Ramon Folch havia arribat al sostre, però només va poder gaudir d’un minut a l’elit. De fet, va ser l’últim minut del partit inaugural de la temporada 20/21 a Ipurúa contra l’Eibar. Això sí, amb victòria (0-1).
Ramon Folch va ser cedit al Tenerife, on va disputar 24 partits, entre els quals el Tenerife-Sabadell a l’Heliodoro Rodríguez, amb triomf arlequinat. No va jugar en el fatídic partit de la segona volta contra l’equip tinerfeny (0-2) a la Nova Creu Alta, l’estadi que ara el rebrà amb les portes obertes, com un fitxatge estel·lar. “Manté l’equilibri de l’equip gràcies a la seva gran capacitat de col·locació, és un futbolista ideal pel sistema d’Antonio Hidalgo”, va afegir Edgar del seu excompany i amic. “També és un noi fantàstic al vestidor”, conclou. Amb 31 anys, Ramon Folch fa pinta de ser la pedra angular del nou Sabadell 21/22 que es posarà en marxa aquest dilluns encara amb moltes peces per arribar. La porteria i la davantera són les línies a reforçar amb més urgència. Amb els diners estalviats amb la marxa de Gorka Guruzeta a l’Amorebieta s’espera poder fer alguna de les operacions iniciades: el primer podria ser precisament un company de Folch al Tenerife: el davanter Jacobo González.
