ARNAU BONADA

La irresponsabilitat dels joves

[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Aquests dies he estat seguint les finals de l’NBA i m’ha sobtat veure els pavellons plens a vessar d’espectadors. És més, al voltant dels estadis hi havia grans aglomeracions d’afeccionats fent gresca i mirant els partits a través de pantalles gegants. He buscat l’índex de vacunació amb pauta completa als dos estats dels equips finalistes: a Wisconsin és del 51,2% i a Arizona del 44,6%. Aquí a Catalunya estem al 52%, però les sensacions són malauradament molt diferents. Un misteri.

S’ha parlat molt de la irresponsabilitat dels joves com a factor explicatiu de l’espectacular cinquena onada que estem patint. Reflexionant sobre aquesta qüestió, he recordat les classes de comptabilitat a la universitat. En aquella època, hi havia dues grans tradicions doctrinals oposades: l’anglosaxona i la continental. La primera es basava en el respecte de grans principis comptables, a partir dels quals els professionals operaven amb certa llibertat; la segona, en canvi, tractava de regular fins al més mínim detall de cada operació a comptabilitzar.

En general, per combatre la pandèmia, com en tants altres àmbits, crec que hem pecat d’un excés de regulació. Quan un individu està sotmès a tanta regulació, existeix el risc que deixi de plantejar-se si el seu comportament és o no èticament correcte, i que només analitzi si aquest és conforme a la norma. Aleshores, si la regulació es relaxa o és errònia, com ha estat el cas del darrer mes a Catalunya, resulta complicat que es produeixin comportaments responsables. Perquè, senzillament, el concepte de responsabilitat s’ha assimilat al de compliment de la normativa.

En altres paraules, si l’Administració ens tractés com a ciutadans madurs i no com a éssers incomplets als quals cal dictar fins al més mínim detall de les seves vides, potser el comportament dels joves hauria estat diferent.

No puc acabar aquestes línies sense denunciar, novament, que els ajuts directes a autònoms i pimes segueixen sense arribar. Ja vaig escriure al seu dia, el mes de març, que el disseny del sistema d’ajuts seria font d’ineficiències i de dilacions. Ara bé, ni en les meves previsions més pessimistes, esperava que els nostres governants pretenguessin marxar de vacances sense haver pagat els ajuts. I després ens sorprèn la desafecció política…

Comentaris
To Top