Oci i cultura

“Tot personatge té part d’‘alter ego’ meu”

Campoy, de la Creu Alta, va presentar la novel·la al Teatre Sant Vicenç / victòria rovira

Van coexistir ‘La noia del violoncel’, el teu primer llibre, i ‘La cantant de fado’? Sí. El procés editorial és molt lent. S’ha de revisar diverses vegades, i un cop et donen l’OK, potser es publica al cap d’un any. Les editorials grans com Columna ho tenen tot programat amb un any vista, i si els entrego una novel·la a l’abril, sortirà publicada un any després. Els autors sempre estem escrivint, encara que sigui plantejant idees, treballant personatges, fent documentació, prenent notes… Sembla que no estàs escrivint, però sí que ho fas perquè és un procés que has de fer. Els autors estem més temps revisant, reescrivint i documentant-nos que escrivint.

Noies i música són eixos als teus llibres? Sí, és clar. Jo penso que un autor ha de parlar d’allò que sàpiga. Llavors, si jo em documento sobre arquitectura, un arquitecte sabrà que no soc arquitecte. En canvi, amb aquestes dues novel·les, els meus col·legues músics diuen: “Com es nota que ets músic”. Malgrat això, les dues són obres molt diferents, i a la segona el protagonista és un noi. Però sí que la novel·la arrenca quan apareix la misteriosa cantant.

El detonant de l’obra és un bloqueig creatiu. Arran d’un accident que hi va haver un any abans, el Guillem, un pianista de jazz, té una sequera creativa important. I aquest és el fet que, empès pels consells del seu mànager, el fa anar a viure a Lisboa un temps per desconnectar de la gran ciutat, trobar-se una mica amb ell mateix, fer un viatge físic i emocional i tractar de compondre un àlbum.

El Guillem està una mica més basat en les teves experiències que la protagonista de ‘La noia del violoncel’? De fet, sí. Penso que el Guillem és una mica jo, el meu alter ego, però també ho era l’Anne. No és per voluntat pròpia, però tota la gent que conec i que m’estima ho deien: “Tu ets l’Anne, ets la protagonista”, però ella és noia, toca el violoncel i viu a Londres. Però això és l’escorça: l’ànima ets tu. És impossible amagar-se darrere un personatge; et pots amagar darrere un arbre, a les golfes o sota el sofà, però darrere d’un personatge, per molt que el maquillis, els que t’estimen, la família o els amics, saben que ets tu. Tots els personatges tenen part, i bastant, d’alter ego meu.

Una mica com Pessoa, del qual es parla a la novel·la? Bé, el seu cas era exagerat. Tenia més de 100 heterònims, i ell era un geni i jo no ho soc. Penso que tots els personatges d’un autor són una mica un reflex seu, vulguis o no. Nosaltres creem a través d’experiències pròpies, i a tots els personatges els donem una cosa nostra.

La relació amb Lisboa i els fados també són reflexos de les teves vivències? Això és qüestió de l’atzar. Jo vaig anar fa cinc anys a Portugal, que era un viatge que no volia fer. No volia gastar gaires diners, no tenia temps de preparar el viatge i vaig dir: “És igual, vaig a Portugal, no serà el viatge de la meva vida, però…”. I ha sigut el viatge de la meva vida. Em va fascinar d’entrada el país, i quan vam arribar a Lisboa vaig veure que allà hi havia una novel·la.

Un dels elements més importants és l’erotisme. Ho vas buscar? Volia que hi hagués una història d’amor. Penso que tampoc és l’eix principal de la novel·la, perquè hi ha amor però també hi ha desamor. Hi ha contrastos. Perquè el fado és un estil de molts contrastos: es basa en un concepte que es diu saudade en portuguès, que és com melangia o enyorança, però no ben bé.

Aquestes dues novel·les formen algun cicle? No. Tenen similituds només pel fet que hi ha música, però són dues novel·les molt diferents. Les dues tenen la meva veu, però penso que la segona és més bona. Pel que fa als personatges i la història són dues novel·les molt diferents. La tercera novel·la que tinc al cap no tindrà res a veure en temes de personatges o història.

De què anirà aquesta tercera novel·la? Està en un estat molt embrionari i encara no en puc parlar. Estic en fase de documentació, prenent notes, traçant l’escaleta de la història… Aquesta història va aparèixer quan estava fent la gira de la primera novel·la, perquè fèiem concerts en directe a les presentacions.

Comentaris
To Top