El veganisme no és només un tipus de dieta alimentària, sinó que és un estil de vida que promou no menjar ni fer servir productes d’origen animal. A Catalunya, i també a Sabadell, aquesta pràctica cada dia suma més adeptes i hi ha una proliferació de botigues i restaurants vegans. De fet, el veganisme com a dieta existeix des de fa segles, però l’activisme és més recent.
Fa onze anys es va crear al Canadà el grup internacional The Save Movement, que tenia l’objectiu de conscienciar a la població sobre la “necessitat” de posar fi a la indústria càrnia per tenir un “món millor”. A partir de la iniciativa aquest grup, es va crear Barcelona Animal Save, una entitat local amb els mateixos valors que The Save Movement.
Per aconseguir els seus objectius, una de les accions que duen a terme són les vigílies veganes, un seguit de concentracions pacífiques que es fan davant dels escorxadors que tenen l’objectiu d’acomiadar als animals abans que es sacrifiquin per ser destinats al consum humà i per generar consciència en la societat vers el tracte que reben.
A Sabadell també se n’organitzen a l’escorxador de Zona Hermètica. De fet, el D.S. va assistir a una d’elles. Prop d’una vintena d’activistes van participar-hi. Al llarg de més de dues hores van parar diversos camions per tal de donar aigua i menjar als animals abans que fossin sacrificats. Aquest cop eren vaques i xais, però també es fan vigílies per donar l’últim adeu a porcs i gallines.
Pànic entre els animals
Delfina Tos, una de les coordinadores de les vigílies veganes del Barcelona Animal Save, explicava que pels activistes és molt dur veure la cara dels animals entre les reixes dels camions: “Estan espantats, perquè no saben on van. La seva mirada de pànic ho diu tot. Nosaltres els hi donem l’únic gest d’amor que tindran abans de morir”, explica. Així i tot, Tos argumentava que les vaques són menys expressives que els porcs, els qui, fins i tot, fan crits de pànic i es mosseguen entre ells per la por que tenen.
Imatge d’una vaca dins d’un camió / CEDIDA (Belén González)
Així mateix, el dia de la vigília, les vaques estaven força espantades i la majoria refusaven l’aigua que els oferien els activistes. “Avui no estan massa receptives. Segurament no han tingut un bon trajecte de la granja fins aquí, hauran patit molt estrès. Només fa falta fixar-se en la mala olor a defecacions que fa el camió”, afirmava Koke, un altre dels coordinadors de Barcelona Animal Save. El Miguel, un altre dels activistes assentia amb el cap i assegurava que altres vegades els animals accepten, fins i tot, la fruita que els hi donen.
Comiat final
Dit això, el moment més complicat i difícil arriba quan el camió es dirigeix finalment a l’escorxador i els activistes han de fer l’últim comiat als animals. Alguns d’ells s’emocionen i intenten mirar cap a una altra banda. Altres graven el moment i el difonen a través de xarxes socials. “Som abolicionistes i estem en contra de qualsevol explotació animal, sigui quina sigui. Ens sap molt greu que els sacrifiquin, perquè els tracten com a objectes”, recorda Delfina.
Un cop acabada la vigília vegana, els activistes es reuneixen per fer-se una fotografia amb pancartes reivindicatives. “Volem conscienciar a la població que la indústria càrnia té els animals tancats en naus industrials i no com se’ns ha fet veure que estan en granges”, assegura Tos.
Les vigílies veganes, però, no són les úniques accions que realitzen els activistes vegans. Un cop la setmana, per exemple, enganxen cartells pels carrers de Barcelona per aconseguir unir gent al moviment vegà. “Hem aconseguit que molta gent es faci vegana i faci activisme”, conclou Tos.
