Els apicultors aficionats comencen a tirar la tovallola davant la invasió de la vespa asiàtica. I per als professionals, és des de fa temps una amenaça molt greu per la seva feina: l’espècie invasora devora les seves abelles i la producció de mel es redueix. Cada vegada n’hi ha més entorn del Ripoll i ja se n’han trobat ruscs a urbanitzacions de Sabadell, com el Poblenou.
“Es posen a davant de l’entrada de la caixa de les abelles i esperen. Quan arriben, les atrapen per l’abdomen, els tallen el cap i els peus i se les mengen. Una sola vespa asiàtica -també anomenada velutina– pot menjar-se fins a 300 abelles en un dia. Són una malaltia per als apicultors”, adverteix Francesc Graells, qui des que es va jubilar ha fet de les abelles la seva afició. “La pressió que exerceixen per les abelles és molt bèstia. Agafen por, no surten per alimentar-se i acaben morint a dins la caixa”, apunta Samuel Ramal, apicultor i apiterapeuta que des de fa més de 15 anys estudia les abelles.
És una plaga molt complicada d’aturar. Cada reina pot posar fins a 10.000 ous, dels quals en surten tres o quatre reines més. Ho adverteix Pepe Casajuana, cap operatiu de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Castellar. El cos fa un seguiment únic a la comarca de l’expansió de l’espècie al llarg del riu Ripoll, on porten tres o quatre anys instal·lades. Utilitzen un trampeig que permet capturar-ne una quarantena setmanal i un mètode innovador per eliminar-ne els nius. “N’hi ha més que l’any passat. Si no es cacen -ni es fa control-, s’expandiran. Perquè no tenen un depredador natural. No només fan nius a zones boscoses, també a cascs urbans”, diu.
Investigadors de la UAB van publicar el maig de 2021 un estudi que apunta directament l’aparició de la vespa asiàtica com l’amenaça més gran per a les abelles, des del juny fins al novembre. Després de monitorar diversos ruscos, van observar que una tercera part de les morts eren causades per aquesta espècie.
“Corre cap a l’hospital”
Per als humans també representen un perill. Casajuana es trobava a una distància aparentment prudencial d’un niu de vespes asiàtiques, quan en van sortir unes quantes. Es va endur tres picades. “Vaig estar una setmana atordit. M’han picat abelles i altres vespes, però no és res semblant. Injecten molt més verí”. Des de l’arribada a Espanya de la vespa velutina, cap a l’any 2014, hi ha hagut una desena de morts per les seves picades, la majoria de les quals han estat a Galícia.
Són sobretot un perill per a persones al·lèrgiques, apunta el cap d’operacions d’ADF Castellar: “En aquest cas, si et piquen, has de córrer cap a l’hospital, directament”.
El maig de 2020, veïns del barri de Poblenou van detectar un niu de vespa asiàtica al carrer de Begonya / VICTÒRIA ROVIRA
Com protegir les abelles?
Els apicultors coincideixen en la necessitat que els ajuntaments s’impliquin, amb entitats ecologistes, per augmentar el trampeig. Perquè, malgrat que sigui una plaga complicada d’erradicar, el trampeig és efectiu: “Vam posar moltes trampes el mes de març i aquest any s’ha notat molt”, destaca Samuel Ramal, qui té un centre d’apiteràpia, Aire de Colmena, ubicat entre Sabadell i Sentmenat, a Pedra Santa.
Ara bé, amb aquestes mesures, tot i esbravar-ne l’expansió, les vespes asiàtiques continuaran representant una greu amenaça per als apicultors, en la mesura que rondin les caixes on les abelles fabriquen la mel.
La investigació de la UAB, en aquest sentit, ha posat a prova arpes elèctriques de protecció al voltant dels ruscs. Tenen un problema: algunes abelles en resulten afectades, així com altres espècies que ronden per l’entorn. Tot i això, la seva instal·lació abatia quatre vespes asiàtiques al dia i s’estima que va salvar 14.000 abelles en un any. La producció de la mel per rusc va créixer fins als 13 quilograms, per sobre de la mitjana espanyola, que se situa entre els 10.
