CARLES FITÉ

No és fàcil ser del Sabadell

Carles Fité: “Els aficionats no vam gaudir de cap partit en directa a Segona Divisió”

[Carles Fité, periodista]

No és fàcil, gens fàcil. Aquesta setmana s’ha complert un any de l’ascens històric, dur, intens i treballat a Marbella. Fa just 12 mesos el Sabadell tornava al futbol professional. Però ara ha de preparar una temporada a la tercera categoria del futbol espanyol. Afortunadament, ja no és la Segona B, és la Primera RFEF. Tota una incògnita, però ja sabem que serà un grup molt difícil, res a veure amb l’històric grup 3. Els aficionats no vam poder gaudir de cap partit en directe a Segona Divisió, i no és fàcil pair que ara que ja podrem tornar a l’estadi, hem baixat de categoria.

No és fàcil, gens fàcil. Arribar al club de la teva vida a pocs partits per al final de temporada i en una situació agònica en posicions de descens. Salvar-lo. La temporada següent, amb un pressupost normal, pujar-lo en unes condicions marcades per la pandèmia. Complir el somni d’entrenar en el futbol professional i perdre la categoria per un gol o per un punt, com vulgueu dir-ho. No és fàcil decidir per Antonio Hidalgo i Juvenal Edjogo quedar-se al Sabadell i tornar a intentar l’ascens, i fer-ho amb ganes, motivats i sobretot il·lusionats.

No és fàcil, gens fàcil. Acceptar el repte de confeccionar aquesta plantilla i haver de fer una profunda renovació. Reconeixent errors del passat, però també encerts. Encerts que van fer que fa just un any l’equip pugés de categoria i els jugadors responguessin per sobre de les expectatives, gràcies al mèrit dels que els van entrenar i del que els va fitxar. Ara l’àrea esportiva s’ha reforçat amb Miguel de Hita, que ajudarà José Manzanera a fer una plantilla competitiva i amb la responsabilitat de lluitar per l’ascens. En unes condicions i contra uns equips més difícils que en l’últim ascens. Però els que hi entenen i en saben, em diuen que tindrem una plantilla més bona que l’any passat. I de fet alguns noms ja comencen a destacar. Ramon Folch té pinta de convertir-se en líder i ídol de l’afició.

Un jugador carismàtic, i un autèntic luxe que aquest any vesteixi l’arlequinada. A la porteria, la marxa de Mackay s’ha suplert amb encert, amb Kike Royo. I davant seu tindrà tota una garantia amb Iago Indias. Diuen que la clau de qualsevol equip de futbol és no encaixar gaires gols, i la solvència defensiva, a priori, sembla millorar respecte a l’any passat. Ara falta encertar en la part ofensiva. Jacobo ja ens dona un bon regust de boca, però encara falta la cirereta del pastís i tres o quatre titulars per fitxar. No ha de ser fàcil per a Manzanera superar les crítiques, algunes excessives, i liderar la confecció d’aquesta plantilla.

No és fàcil, gens fàcil. Ni ho ha sigut des del primer dia que va arribar Esteve Calzada. Posar en ordre un club que arrossegava problemes històrics de lluites, papers i baralles. I aconseguir inversors que hi apostin. Trepitjar l’èxit dels diners dels drets de televisió però tornar a baixar. I tot i això, seguir apostant pel Sabadell, ells i els que hi posen diners. I confiar a tornar a recuperar la categoria.

No és fàcil, gens fàcil. Un mes abans de començar la competició i encara no saber on podrem veure els partits del Sabadell aquesta temporada. La venda dels drets de televisió segueix sent una incògnita, i fins i tot no està assegurat que es televisin tots els partits. Per sort, sempre tindrem Sergi Garcés i companyia que ens informaran puntualment des de tots els camps. Però si la Primera RFEF ha de ser una categoria seriosa, ha de tenir visibilitat televisiva.

Ningú ens va dir que fos fàcil ser del Sabadell. Però segurament per això ens agrada tant. Honor.

Comentaris
To Top