JOSEP MERCADÉ

Vacances malgrat tot

Per Josep Mercadé, Periodista

La imatge de Sabadell d’aquests dies ho diu tot. Hi ha ganes de sortir, de canviar d’aires, de paisatges, d’entorn immediat, de deixar enrere preocupacions, d’evadir-se, de pensar que la pandèmia aviat serà història. Aquest és el segon període de vacances llargues que el vivim amb el covid navegant entre onades. Amb l’amenaça que les coses es poden complicar en qualsevol moment depenent de com actuem. I sí, malgrat tot, han arribat les vacances que són un moment de retrobament, de pausa i que hauria de fer realitat el tòpic de carregar piles. Però res és com abans i cal adpatar-se a la nova situació.

Les vacances es poden aprofitar també per reflexionar sobre el nostre futur, sobre el model econòmic de crèixer per crèixer, de pensar que els nostres recursos són infinits i que l’estat del benestar pot derivar cap a situacions més complexes.

Així ho poden corroborar molts sabadellencs que pateixen els efectes colaterals de la pandèmia. D’altres han pogut programar sortides a indrets una mica més llunyans que l’any passat tot i les limitacions. Hi ha ganes de recuperar el temps perdut però cal pensar que res és com abans.

Un cop sortim de la ciutat i anem a qualsevol destinació turística podem observar que molts establiments funcionen a mig gas. La imatge, en alguns casos, ens fa reflexionar sobre la complexitat del moment i sobre aquest creixement exagerat que fins ara ha marcat el model turístic. Permeteu-me que parli d’una experiència personal d’aquests darrers dies a Mallorca on m’he retrobat amb la meva família. Tot i les campanyes per captar turistes i recuperar el que tenien abans de la pandèmia, la realitat és que hi ha molts hotels i botigues tancades. Algunes definitivament. Malgrat el moviment de persones que es fa ben visible a espais com l’aeroport, s’observa menys eufòria. Dependre d’un únic sector econòmic fa que, quan les coses trontollen, se’n resenti tota l’activitat.

La crisi generada per la pandèmia ha fet inviable l’obertura de molts establiments hotelers. Aquest fet es nota especialment a Barcelona on ara resulta una delícia fer el turista local en període de vacances quan abans era realment poc atractiu. La conclusió de tot plegat és clara. Hem abusat molt dels recursos i hem apostat pel diner fàcil a partir de moure grans quantitats de persones amunt i avall. Però crec que això s’està acabant.

Ens avisen que els bitllets d’avió s’encariran molt els propers anys quan les companyies estiguin obligades a contaminar molt menys. Efectivament, com s’està veient, tot això condicionarà el model de turisme. Cal pensar-hi quan podem fer vacances malgrat tot.

Comentaris
To Top