[Per Ricard Mas, historiador de l’art]
El 27 de gener del 1942, la meva mare per poc no neix. Franco celebrava el tercer aniversari de l’arribada –per dir-ho d’alguna manera– de les seves tropes a Sabadell amb una visita. Si no penjaves la bandera “nacional” del balcó, et posaven una multa. I tothom s’havia de presentar als indrets assenyalats per aclamar el dictador. Tothom? No ben bé: malalts i parteres, no. Metges i llevadores, sí.
Al saló de la Caixa d’Estalvis es va celebrar un dinar, en el transcurs del qual Franco va ser generosament obsequiat amb tota mena de presents, inclosos llibres de la impremta Sallent.
Atureu màquines! La impremta Joan Sallent Scr? La mateixa que havia imprès, amb deliciosos boixos de Ricard Marlet, els diners de l’ajuntament de Sabadell durant la guerra civil? I la que havia materialitzat llibres com El més petit de tots, il·lustrat per Lola Anglada, o l’Auca del noi català, antifeixista i humà? Doncs sí.
La família Sallent-Custodio era, en general, catalanista, catòlica practicant i en alguns aspectes moderadament conservadora. El 1938, mentre la impremta, no col·lectivitzada, però sí sota el control d’un comitè obrer, treballava per a la Generalitat, un dels Custodio era detingut sota l’acusació de quintacolumnisme, i empresonat en una de les tristament famoses “txeques”. Afortunadament, va sobreviure.
En tot cas, el 1943 la impremta Sallent publicava un llibre titulat Franco en Sabadell, amb textos de mossèn Ernest Mateu Vidal i un sonet del poeta Joan Arús. Tant Mateu Vidal com Arús procedien del catalanisme conservador. D’acord o no amb els continguts dels llibres que imprimien, més enllà del negoci que suposava, algun impressor es podia haver negat a imprimir un llibre a instàncies oficials o d’alguna patum franquista?
Encara el 1942, un altre mossèn catalanista i poeta, Camil Geis, aconsegueix publicar als obradors de can Sallent Rosa mística, el primer llibre aparegut legalment en català després de la guerra incivil. Imagineu què devia ser, per a una impremta o una editorial, sumar a les penalitats econòmiques de la postguerra la incertesa d’un llibre compost tot esperant l’aprovació de la censura…
El poeta i comediògraf Joan Trias i Fàbregas, emigrat a Béjar (Salamanca) com a tècnic tèxtil, va dedicar a la terra que l’acollia un poemari en castellà: Entre chopos y castaños (1942), imprès pels Sallent. D’aquest poemari se’n van tirar 40 exemplars numerats en paper de fil. Malgrat la misèria generalitzada, tornava a haver-hi una clientela per al llibre de luxe, una bibliofília per als nous rics de l’estraperlo.
Tanca aquesta arbitrària llista de llibres apareguts al voltant de 1942 una de les obres mestres de la literatura catalana: Elegies de Bierville, compostes per Carles Riba durant el seu exili.
Les Elegies duien peu d’impremta de Daedalus S.L., de Buenos Aires, però en realitat havien estat impreses el 1943 (no el 42) als obradors de Sallent. Riba tornà a Catalunya aquell 1943, però no editarà oficialment les Elegies a Catalunya fins el 1951.
Cal no oblidar que Riba formà part, juntament amb Carner i Guerau de Liost, de la tríada de veterans que donaren suport a les mítiques edicions La Mirada i que tenia la màxima confiança en la vàlua professional de la impremta Sallent.
