JORDI SERRANO

Les ximpleries dels sabadellencs en tornar de vacances

[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Una de les coses que més m’emprenyen de tornar a treballar és quan et trobes la gent i et diu coses com “he recarregat les piles”, “he desconnectat molt”, i ja no diem aquells que diuen “m’he retrobat a mi mateix”, “he gaudit de la família” o “he aconseguit no llegir res”.

Anem a pams. Aquells que diuen que han recarregat piles s’han confós de segle, el proper segle tots aniran amb piles segurament recarregables. Què vol dir? Que els onze mesos de l’any se’ls passen fent activitats lamentables que els deixen sense esma. Potser haurien de plantejar-se la vida. Els que diuen que han desconnectat consideren que desconnectar-se de la vida és bo o que la seva connexió durant tot l’any és dolenta. Ostres s’ho haurien de fer mirar. Els que diuen que s’han retrobat a si mateixos vol dir que durant tot l’any no saben qui són, es dediquen a activitats tòxiques i perden fins i tot el sentit de la pròpia identitat. Ostres, quina por. Altres diuen que han gaudit de la família. Això pot voler dir dues coses: durant l’any no gaudeixen de la família sinó que l’avorreixen, o que menteixen.

Ningú diu que ha gaudit de la disenteria, de les picades del mosquit tigre, de les paelles de xiringuitos, de la brutal xafogor que no et deixava dormir. Bé, hi ha gent per a tot, fins i tot per gaudir d’aquestes coses. També hi ha els que diuen que han aconseguit no llegir res de res. Trobo una afirmació fora de lloc perquè si durant tot l’any només compren un llibre el dia de Sant Jordi i el compren per omplir un tros de prestatge, no sé què pretenen llegir durant l’agost.

De tot plegat en podem deduir que la gent està molt molt malament. I que no diguin que la culpa es del virus i la mascareta, ja deien aquestes ximpleries abans que sortís de Wuhan. Ara tenim un avantatge, almenys no t’ensenyen les fotos, les pengen a Instagram o Facebook hora a hora durant tot l’estiu. I a mi què m’importa si fulanito s’ha tirat un pet al riu Valira de la Vall d’Aran a les set del matí? O per què la gent penja una foto d’una fideuà on no s’endevina cap tros de peix ni marisc i on es veuen els fideus covats fins a l’infinit?

Vistes les coses que diu la gent en tornar de vacances, podem deduir que cal un replantejament total de les seves vides. En primer lloc, cal que la gent no se’n vagi de Sabadell. Si vivim a la millor ciutat del món no sé per què la gent se’n va a llocs remots. Si es volen retrobar a si mateixos, el que cal que facin és anar al psicòleg en comptes d’anar lluny molt lluny. No saben que per molts quilòmetres que facis sempre hi seràs tu? Cal que els sabadellencs es connectin a la vida durant tot l’any, que no es separin de si mateixos per no haver-se de retrobar després, que estiguin carregats d’energia tot l’any i que almenys llegeixin un llibre l’any, el de Sant Jordi, però que no sigui d’autoajuda, en aquests llibres s’amaguen totes aquestes bestieses. I els de Terrassa? Aquests tenen la mala sort de no ser sabadellencs i no tenen remei. Pobrets.

Comentaris
To Top