El Teatre Sant Vicenç de Sabadell continua amb el format de Nits al vestíbul però amb algunes novetats. Enguany, i amb intenció de continuar-ho, s’inicia un cicle d’autor, l’Univers Ionesco, conformat per 3 peces d’Eugène Ionesco. La primera peça que es posarà dalt l’escenari és El camaleó i el pastor.
Serà la primera vegada que aquesta peça es representa en llengua catalana. Les funcions tindran lloc el 24 i 25 de setembre i 2 i 3 d’octubre (a les 22 h). El preu de l’entrada és de 8€ amb una consumició inclosa.
El repartiment està format per Francesc Asens, Toni Ferrer, Esther Mas, Marc Pont i Gerard Tomàs.
En aquesta peça de l’autor Eugène Ionesco, un dels pares de l’anomenat “teatre de l’absurd” que molts d’altres dramaturg coetanis conegudíssims (Beckett, Genet, Pinter, Mihura, Pedrolo, Arrabal, Bond…) van conrear durant les dècades dels 40, 50 i els 60, post Segona Guerra Mundial, irrompran a casa del mateix autor, del propi Ionesco (presentat com un dramaturg trencador, modern però també somiador, innocent i insegur), tres crítics i experts acadèmics en teatre que diuen ser “doctors teatròlegs” que saben més que ningú. Tots tres, plens d’ínfules, mirant al pobre dramaturg per sobre l’espatlla i tractant-lo de babau i inútil, criticaran durament la seva formació, les seves respostes, les seves idees, la seva obra, els seus plantejaments i fins i tot la seva manera de vestir.
Segons Marcel Castillejo, “comencem amb Ionesco, pare d’un teatre de l’absurd que aparentment pot semblar tot bogeria i deliri, però que té missatges molt potents i situacions amb molt sentit. Els autors de l’absurd i existencialistes de mitjan segle XX, majoritàriament oblidats per les programacions teatrals, teixeixen les seves peces utilitzant una sèrie de recursos enginyosos i amb un gran poder simbòlic: tancament i reclusió dels personatges; la no-comunicació i la no-acció angoixant; la mort, el final, la decadència del món i dels personatges; la violència física i verbal in crescendo; la ciclicitat torturadora; trinxen el llenguatge i l’estiren fins a extrems sorprenents… Són idees que plasmaran al text i després es traslladaran a escena per recordar al públic que vivim en un entorn hostil, en una societat caòtica i caduca, en crisi”.
