ARNAU BONADA

Respecte per als joves

Arnau Bonada: “Abans de tornar a criticar els joves, preguntem-nos què faríem nosaltres al seu lloc”

[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Les imatges dels actes vandàlics produïts en els macrobotellons de les darreres festes populars, i en especial els de la Mercè, són certament impactants. Ara bé, no podem caure en l’error de jutjar el conjunt dels joves segons uns fets delictius perpetrats per una minoria. Seria equivalent a pretendre qualificar tota una generació d’adults a partir dels esperpèntics neonazis que es van manifestar a Chueca.

Cal ampliar la perspectiva. Arran d’haver-me nomenat president del club de bàsquet Sant Nicolau, per exemple, he tingut l’oportunitat de conèixer de més a prop els joves de l’entitat. Aquesta pretemporada vam proposar entrenaments voluntaris a les set del matí d’un diumenge, destinats a jugadors de 17 i 18 anys. L’assistència va ser del 100%. Per no parlar dels nois i noies que, una mica més grans, compaginen estudis universitaris amb carrera d’entrenador. Estic convençut que a molts altres clubs de bàsquet de Catalunya succeeix quelcom similar, així com en altres esports i activitats.

En l’àmbit de l’emprenedoria, tracto habitualment amb persones de menys de 30 anys i m’exposen els seus projectes amb una maduresa i una seguretat envejables. Tenen una visió tecnològica i internacional impensable, a la seva edat, per a la meva generació. Com a mostra, us remeto al fantàstic reportatge que va publicar aquest Diari dissabte 18 de setembre sobre el talent juvenil local.

Així doncs, el problema no són els joves, sinó l’escenari que els hem deixat. L’especialització del país en turisme i serveis de baix valor afegit ofereix llocs de treball precaris i salaris baixos. Un model que, per la seva pròpia naturalesa, acaba generant una elevada pressió sistèmica sobre recursos escassos com ara l’habitatge o determinats serveis públics. Una autèntica tempesta perfecta.

La regulació laboral també perjudica els joves, ja que protegeix excessivament els de dins en detriment dels de fora, alhora que impedeix vincular els salaris a la productivitat. Per últim, què dir del sistema educatiu? A la darrera junta del CIESC, diversos representants empresarials es van exclamar, amb raó, del desgavell de l’FP a Catalunya, que ha destarotat el projecte vital de milers d’estudiants. Abans de tornar a criticar els joves, per tant, preguntem-nos què faríem nosaltres al seu lloc.

Comentaris
To Top