[Per Ricard Mas, historiador de l’art]
Si us agraden els jocs de taula, m’entendreu. No és el mateix jugar a l’oca que als escacs. En el primer cas, l’atzar hi té un paper gairebé absolut; en el segon, per contra, l’estratègia ho decideix tot. A mig camí, en una infinita escala, hi trobem el “pedra, paper, tisora”, el Monopoly o el Call of Cthulhu.
La història del pensament, inclosa la religió, es mou entre aquestes tres pulsions: sóc una joguina del destí; amo i senyor de la meva voluntat o, com diria Ortega y Gasset “jo sóc jo i la meva circumstància”.
L’església catòlica afirma que les bones obres condueixen a la salvació. Però feta la llei, feta la trampa, i se’n va abusar: qualsevol pecat s’esborrava comprant una butlla (els rics ho tenien fàcil i l’església sempre hi sortia guanyant). Aquesta és una de les queixes que van esgrimir calvinistes i luterans en proclamar el seu cisma.
Ens salvaran les nostres accions i decisions, o som en mans de l’omnipotent i capriciosa gràcia divina? Som lliures o, com cantava Rubén Blades “si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos”?
Cornelius Jansen, al primer terç del segle XVII, propugnava que si havies nascut amb la gràcia divina, et salvaries, i que si no tenies el do, ja t’hi podies posar com volguessis, que defalliries davant les temptacions i et condemnaries. El filòsof Pascal, un dels pensadors més importants de la cultura occidental, va prendre partit pels jansenistes tot enfrontant-se amb els jesuïtes. Pascal aprofità les seves inquietuds per a reflexionar sobre l’atzar i la mecànica, i va dissenyar la primera ruleta.
En realitat, la majoria de les pràctiques que tenen lloc en un casino tenen les seves arrels en les millors escoles filosòfiques, o han contribuït a evolucionar les matemàtiques i l’estadística.
La vida i obra de Gerolamo Cardano (Pavia, 1501-1576) és digna de novel·la: es va pagar la carrera de medicina jugant a les cartes, i fruit d’aquesta afició, va publicar pòstumament el Llibre dels jocs d’atzar, el primer tractat seriós sobre probabilitats. Amic de Leonardo da Vinci, metge del Papa, va ser el primer en descriure la febre tifoide; també va introduir eines criptogràfiques.
Es tracta de regirar els budells a la incertesa, de guanyar la partida a les pròpies regles del joc. Així, Ramon Llull (1232-1316), i quatre-cents anys després Leibniz (1646-1716), van mecanitzar el pensament. Leibniz fins i tot va inventar una de les primeres màquines de multiplicar, i va posar les bases del sistema binari. És un dels pares de la informàtica!
Creieu-me si us dic que, dels grans avenços de la humanitat han tingut primer una vida com a art endevinatòria i, després, amb la pràctica definitiva que li coneixem. Per centrar-nos en la civilització xinesa, l’escriptura va començar amb l’endevinació, i després per a dur els comptes. La brúixola és del segle III a.C., i es feia servir exclusivament per a l’endevinació. No és fins a 1200 anys després que la van fer servir per a navegar! I les baralles de cartes, abans dels jocs d’atzar, foren mètode endevinatori.
Tenia al cap tots aquests il·lustres antecedents el dia que em van presentar una colla autodenominada “astròlegs per la república”. Amb un nom així, els havia de fer la pregunta inevitable. La seva resposta va ser xiular mentre apartaven la vista. Quanta saviesa…
