El sabadellenc Salvador Sarrà Carbonell ha estat el precursor de la geriatria i de la gerontologia a Xile. El doctor Salvador Sarrà Carbonell va ser professor titular de la Facultad de Medicina de la Universidad de Chile i director del Departamento de Medicina Interna del Campus Sur. També va ser cap de la División y Servicio de Medicina del Hospital Dipreca de Santiago de Xile.
Si ell ho ha estat en la geriatria, el seu pare, Salvador Sarrà i Serravinyals, va ser pioner en l’exportació vinícola de Xile. La família Sarrà Carbonell va haver d’emigrar l’any 1939 després de la desfeta de la guerra civil.
Regidor de l’Ajuntament de Sabadell durant la Segona República, Salvador Sarrà i Serravinyals, va ser nomenat regidor de Cultura de l’Ajuntament que va resultar de les eleccions del 23 d’abril del 1933. Va ocupar el càrrec fins al 1939, descomptant el període comprés entre octubre del 1934 i febrer del 1936 en què els ajuntaments havien estat destituïts. Durant la seva etapa com a conseller-regidor de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, va crear l’Institut Escola J.B. Cossio, del qual fou director el senyor Lluís Casals i que comptava amb il·lustres professors com Miquel Carreras, Miquel Crusafont, Antoni Forrellad o Joan Morales.
També va crear l’Escola Superior Tèxtil; l’Institut Obrer (el primer de Catalunya i el segon de la República espanyola); l’Escola de Llengües; l’Escola d’Infermeres; l’Escola de Puericultura; l’Institut del Comerç en què ell mateix va ser el primer director i una munió d’escoles públiques, primàries, guarderies i centres d’esbarjo i esport. Tenia l’ambició de dotar les classes populars d’instruments d’aprenentatge que els brindessin la possibilitat d’accedir al món professional en igualtat de condicions pel que feia a les classes privilegiades. La seva va ser una labor admirable, que, malauradament la guerra va estroncar.
A Xile, on es va exiliar després de la guerra, va seguir amb la seva intensa activitat, però a favor d’una altra cultura, la cultura del vi. Va fundar una empresa vinícola que va ser pionera de l’exportació vinícola de Xile, en uns temps en què era gairebé un miracle exportar vi de Xile a Suècia en barrils de roure.
Salvador Sarrà i Serravinyals va néixer a Sabadell, el dia 1 d’abril del 1902, en una família de treballadors. A l’edat de 13 anys va tenir la desgràcia de perdre la seva mare. Va anar a col·legi als Escolapis de Sabadell i, més tard, a estudiar comptabilitat a Can Batlló de Barcelona. Va fer classes nocturnes al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria durant uns anys.
L’any 1936, l’alcalde Josep Moix el va nomenar conseller-regidor de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell. De fet, el restituïa al càrrec que ja havia ocupat fins a l’octubre del 1934. La seva tasca en aquell càrrec va ser grandiosa. Gràcies a l’empara de la Generalitat de Catalunya, va recuperar totes les cases pairals, convents i escoles religioses que havien estat abandonades en esclatar la guerra i els hi va donar un nou ús, dedicant-les a centres per a la infantesa, la joventut o centres d’estudis, deslliurant-les de tota mena d’actes vandàlics.
Salvador Sarrà també va ser president de la Federació de Municipis Catalans i membre destacat del Consell de l’Escola Nova Unificada, organisme que regia l’educació catalana, on va fer molta amistat amb il·lustres personalitats de l’època. També va mantenir una amistat personal amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Carles Pi i Sunyer, amistat que va perdurar fins a la seva mort.
En acabar la guerra, Salvador Sarrà va estar internat al camp de concentració d’Argelés-sur-Mer. Més tard es va poder reunir amb la seva esposa Emília Carbonell i els seus fills, Claudi, Arnau, Isabel i Salvador, i es van embarcar. El novembre d’aquell any arribaven a Santiago de Xile. Allà podria viure una segona i intensa existència. Va fundar una empresa vinícola i va implementar tècniques de millora de la qualitat dels vins xilens i aconseguiria situar-los en els cellers dels restaurants més prestigiosos del món.
També va ser un dels primers empresaris a adoptar un sistema de previsió en el treball, que va ser adoptat per la legislació xilena i adoptat, posteriorment, per les repúbliques sud-americanes. El govern xilè el va nomenar representant en els organismes oficials d’exportació. Assessor del gremi de la Banca, la seva especialitat, va gaudir de molta fama i la seva veu sempre va ser escoltada.
Sempre va dur Catalunya al cor, mai va perdre l’esperança de tornar a Sabadell, quan hi hagués un altre règim. Va deixar, però, la militància política i mai va participar en cap acte. En canvi, sí que va participar en tota mena de reunions i accions del col·lectiu català, recordant l’acolliment que va tenir, amb la seva família, per part del Centre Català, en arribar a Xile.
Salvador Sarrà i Serravinyals va morir a Santiago de Xile el 26 de març del 1965.
