[Per Josep Mercadé, periodista]
Les antigues naus industrials tèxtils són la mostra d’un passat que ens ajuda a entendre millor el present i el futur. Aquests elements del nostre patrimoni són el testimoni del que va ser Sabadell quan a cada racó de carrer es podia sentir el so compassat dels vells telers que formen part de la nostra identitat. Tot aquell món fa dècades que va desaparèixer. Algunes d’aquelles naus encara resten dempeus tancades esperant que algú els doni un ús. D’altres, en canvi, ja no hi són. Han estat enderrocades per convertir l’espai que ocupaven en noves zones d’habitatges.
Entre les múltiples formes de recuperació del nostre patrimoni industrial n’hi ha una que fa forat a Sabadell. Fa temps que veiem que algunes de les antigues fàbriques tèxtils es reconverteixen en supermercats. Si fa cinc anys la cadena Bonpreu Esclat va optar per instal·lar el seu primer establiment a la ciutat a la fàbrica Llagostera Sempere del barri d’Hostafrancs, ara tornarà a fer el mateix en un altre gran edifici industrial en desús del carrer de Fra Luis de León de l’Eixample, un cop acabats els treballs de rehabilitació de la xemeneia i les excavacions arqueològiques.
Aquesta no ha estat l’única empresa que fa servir antics edificis industrials rehabilitats per obrir nous establiments. La singularitat és que ha dut a terme la recuperació de velles xemeneies que els clients poden admirar tot passejant per l’interior de la botiga. Com en tots els processos urbanístics, la tramitació és llarga. En aquest cas de les naus de l’Eixample, el projecte es va iniciar el 2018, amb l’anterior equip de govern, dos anys després d’haver-se inaugurat el primer establiment de la cadena al barri d’Hostafrancs.
En aquest i en altres, la iniciativa privada és la que permet recuperar una part del nostre passat tèxtil. Podríem pensar que no és la millor fórmula, però sí que és la més factible en aquests temps. La iniciativa pública no sempre és tan eficient. Repetir experiències com la del Vapor Badia, on gràcies a una transformació d’ús es va poder recuperar i rehabilitar una antiga fàbrica i convertir-la en biblioteca, no és gaire habitual. En aquest cas, a més, l’obra de recuperació va resultar especialment cara, però gràcies a aquella inversió podem mantenir i gaudir d’una part del patrimoni industrial de la ciutat.
També és d’agrair que s’opti per la rehabilitació més que per la nova construcció. D’aquesta manera, evitem que Sabadell vagi perdent la seva essència. I ja se sap, qui perd els orígens…
