[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Aquests dies, els periodistes i els opinadors que judiquen sobretot sense saber de res, escriuen als diaris tota mena d’articles ensucrats. No seré menys. Són els dies per recuperar una història molt nostrada i molt vinculada a la peculiar forma d’entendre la vida dels sabadellencs, i en aquest cas també, dels terrassencs. No es pot tenir tot.
La nit de Nadal del 1350, l’abat Arnau Ramon de Biure fou assassinat al peu de l’altar del Monestir de Sant Cugat per raó d’un testament a favor de l’abadia. L’assassí fou Berenguer de Saltells i la seva banda, que eren de les viles de Sabadell i de Terrassa. Saltells era el fill d’un ric propietari de Cerdanyola, que es va quedar sense herència per unes maniobres de l’abat que anava darrere el diner. Diu la tradició, que en el moment de la mort de l’abat, el gall del penell del campanar es va posar a cantar. És estrany perquè, com sap tothom, els galls canten quan surt el sol. És un fet que mai he pogut comprovar. El meu despertador porta un topall que impedeix llevar-me abans d’aquesta fita diària de l’astre Sol. La meva religió m’ho impedeix. Diu que si m’aixeco abans, aniré a l’infern. Arran de l’assassinat d’Arnau Ramon de Biure, el Papa (que llavors s’estava a Avinyó) va proclamar un anatema deixant escrit “gens Terracie et Sabadelli/gens inimica Dei”. Que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és enemiga de Déu. El poble, que no sabia llatí, va transformar l’anatema i va afegir el rodolí: “Terrassa mala raça, Sabadell mala pell”.
Potser no és en bé així, però com que quan llegireu aquestes ratlles tindreu el cap enterbolit de tant colesterol i de tant de vi i altres begudes espirituoses m’ho perdonareu, això en cas que us adoneu, en aquest lamentable estat, que l’argument té alguna falla. Bé, posats en aquest punt, us he de dir una cosa que Josep Maria Argimon no us dirà mai, la variant òmicron té una debilitat i és que si l’ofegues durant dos dies seguits, Nochebuena, Nadal i Sant Esteve amb alcohol, molt d’alcohol, es mor. No ho diuen per l’acord secret que té Argimon amb Bill Gates. També us he de dir que no és veritat que els ovnis els inoculen amb la tercera dosi de Moderna. A mi em van posar la Moderna i la de la grip i he de dir que em va fer molt més mal la de la grip, així que dedueixo que els ovnis em van entrar amb aquesta darrera. Vull dirigir-me ara directament als recalcitrants que no es volen vacunar, si tothom fes com ells, avui hi hauria mil morts diaris a Catalunya. I aquests dies de Nadal farien bé de quedar-se a casa sols com un mussol. Tenen dret a no vacunar-se, però no tenen dret a matar altres sabadellencs. Bé, m’he desviat de la nadala sobre els incidents de Sant Cugat. En aquells dies no hi havia encara Mossos d’Esquadra, ja que els crea Felip V per reprimir els patriotes i òbviament tampoc hi havia el major Josep Lluís Trapero per detenir els assaltants del monestir. A més, si l’any 0 uns immigrats amb un nen petit ocupessin una cova, probablement Trapero hi hauria enviat una Brimo dels Mossos d’Esquadra si li mana qualsevol jutge sense ànima. Això sí, haurien detingut Jesús 33 anys abans d’hora i ara no celebraríem res.
Segurament, doncs, una determinada manera de fer ens ve de lluny, de molt lluny. Joan Oliver escrivia: “Els sabadellencs, en general, som gent propensa a parlar gruixut. Tots ens tenim per passablement refinats, però ens sabria molt greu que ens prenguessin per tifes exquisits amb vel·leïtats aristocràtiques. A Sabadell, pràcticament, patrons i obrers usen el mateix lèxic. En aquest camp la democràcia igualitària és un fet. I el símptoma potser no és tan intranscendent com pot semblar a primera vista”. Episodis de la nostra història contemporània ho corroboren i quan bonament pot, els seus escrits amb expressions suburbanes, matisades sovint d’una tendresa viril, d’home expulsat abans d’hora del paradís.
