[Manel Camps Bosser, periodista]
Aquest divendres, 31 de desembre, fa 140 anys de la fundació d’un banc a la nostra ciutat. Feia més de vint anys que teníem una caixa d’estalvis, però pensada més per a l’estalvi popular que no pas per al finançament de l’activitat empresarial. Els fabricants tèxtils locals necessitaven garantir-se el proveïment de matèries primeres –llana i carbó fonamentalment– i disposar dels recursos dineraris per finançar els cicles productius i comercials i d’instruments per fer els pagaments a curt termini, com ara el descompte de lletres i factures, els pagarés i els xecs, i tenir així mateix accés al canvi de divises.
Durant 73 anys, la seu del Banc Sabadell era al Gremi de Fabricants / CEDIDA
Aleshores a Sabadell només hi havia alguns negociants-banquers particulars com els Turull, els Llonch o els Ponsà, que tenien la capacitat de finançar-se i finançar a altres, però la ciutat no tenia cap institució que facilités l’accés al crèdit comercial que es necessitava. Això era una ineficiència que impedia el creixement econòmic i social i els empresaris i comerciants van decidir resoldre-ho creant el Banc de Sabadell.
Els promotors inicials eren una vintena, però van obrir llista per si algú més s’hi volia afegir i se n’hi van anar apuntant un centenar més, de manera que, finalment, quan el notari Capdevila i Gomà va decidir tancar l’escriptura de constitució, coincidint amb l’últim dia de l’any 1881, els socis fundadors de la nova empresa eren 127. Majorment, prohoms i empresaris de la fabricació de teixits agremiats al Gremi de Fabricants, però també hi havia comerciants, tècnics i propietaris agrícoles de la població i la comarca.
El banc va ser constituït com una “societat mercantil anònima” amb un capital de 10 milions de pessetes, documentats en 20.000 accions de 500 pessetes. Era una entitat a mida del que necessitaven els homes de negocis sabadellencs, perquè feia banca comercial, però també de negocis, que era la més habitual aleshores, i actuava com a agent llaner per a la importació de llanes i, més endavant, de carbons.Va obrir les portes al públic el 10 de febrer de 1882, amb una primera oficina a la seu provisional de l’entitat, al número 8 del carrer de Sant Domènec –avui carrer del Dr. Puig–, en una casa que aleshores acollia l’oficina de banca de Pere Llonch i Font, l’únic banquer del grup d’empresaris fundacional.
La primera anotació d’una operació d’un client al llibre diari de comptabilitat porta la data de 15 de febrer de 1882 i correspon a l’assentament d’un dipòsit de 25.000 pessetes. Per a aquell primer dipòsit es va pactar una remuneració del 4% anual i una comissió de caixa del 0,25%. El primer préstec, amb garantia de llanes, s’anota tres dies més tard, el 18 de febrer, i és de 1.500 pessetes al 6% anual i un venciment de 12 mesos. El banc va tancar el primer exercici amb un benefici brut de 113.284,86 pessetes. Deduïdes les despeses generals, les d’instal·lació i altres despeses estatutàries, va quedar finalment un benefici net de 72.584,22 pessetes, el 85% del qual es va destinar a pagar el primer dividend, que va ser de 4 pessetes per acció.
