Des del passat 25 de novembre, i amb l’única excepció d’un plugim durant la nit de la vigília de Reis, a Sabadell no es registra més d’un litre per metre quadrat, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, extretes de l’estació de Sabadell-Parc Agrari. Més de setanta dies sense haver de fer ús del paraigua que han convertit el passat 2021 en l’any més sec (417,9 mm) des del 2015, quan es van registrar 326,6 mm, i el segon dels darrers dotze anys, des de la posada en funcionament de l’estació automàtica a la ciutat (el 23 d’octubre del 2008). Per contextualitzar-ho, l’any 2018 es van comptabilitzar més del doble de litres per metre quadrat (919,4 mm).
Aquesta sequera s’explica per la situació anticiclònica d’altes pressions que ha afectat i afecta –sembla que té els dies comptats– bona part d’Europa: “Aquesta configuració atmosfèrica no és estranya durant l’hivern, que ve associada amb estabilitat atmosfèrica”, explica Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.
La particularitat d’aquesta situació rau en l’estabilitat durant tants dies, tal com detalla Segalà en remarcar que “la persistència de l’anticicló és poc freqüent. Normalment dura una setmana o deu dies. Algun dia acabarà aquesta estabilitat. Haurà d’arribar una pertorbació que escombri aquesta situació”. A Sabadell, durant els mesos de desembre del 2021 i el gener del 2022, només s’han comptabilitzat 12,6 mm –la tercera dada més baixa, només superada pel període de l’11/12 i 15/16– a l’estació automàtica, quan la mitjana d’aquest període en els darrers dotze anys és de 65,54 mm. “En els darrers dos mesos ha plogut ben poc. És cert que durant el 2021 ens hem quedat amb uns 400 mm i això és força baix, però de tant en tant passa, el nostre clima és així”, explica el doctor en física Joan Marc Rafí, qui des del 2008 enregistra dades meteorològiques a la ciutat.
Zona de Protecció Especial
Una de les conseqüències, més enllà dels que es poden percebre a simple vista com la falta d’aigua per a l’herbassar, les situacions anticiclòniques, a causa de l’estabilitat existent, porten de manera intrínseca un estancament de l’aire que respirem: “No hi ha ventilació. No hi ha dissipació de l’aire, especialment a les zones amb alta densitat de població, com la Zona Metropolitana”, detalla Segalà. En la mateixa línia, l’ambientòleg Manel Cunill afegeix que “quan no hi ha pluviometria, la contaminació atmosfèrica es queda estancada”.
Ametllers florits, a prop del bosc de Can Deu / LL. FRANCO
Sabadell forma part, juntament amb 39 municipis més, de la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Tot i la situació actual i la posició geogràfica, les dades de l’estació de la Gran Via, de la conselleria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya exposen que la qualitat de l’aire és bona –la millor qualificació– amb els nivells d’ozó, diòxid de nitroni i les partícules PM10.
Escassetat d’aliments
Una situació meteorològica estable i persistent en el temps té un impacte directe per a la flora i fauna que habita a la nostra ciutat. I si fa més de dos mesos que no hi ha hagut cap regada als camps de cultius i als boscos, l’impacte encara es fa més evident: “Amb el cereal hem pogut comprovar que tenim problemes de naixença”, explica l’ambientòleg Manel Cunill.
Si a finals de l’any passat –als Vallesos hi ha 19.000 hectàrees dedicades al cultiu, 12.000 de les quals dedicades al cultiu extensiu de blat, ordi i cereal– l’escassetat de pluviometria va permetre que es pogués sembrar correctament sense tenir el sòl enfangat, ara el cereal reclama aigua urgentment per assolir el resultat esperat.
Però no només la falta d’aigua està tenint un impacte directe en el cultiu extensiu: els ametllers –a Sabadell n’hi ha diversos a tocar del bosc de Can Deu, per exemple– també alerten d’un hivern excessivament suau avançant, lleugerament, la seva floració: “Vam acabar l’any, el 31 de desembre, a 23 graus. Mai un desembre havia fet tanta calor com aquest any”, assegura David Muñoz, biòleg i membre de l’Adenc. L’escassetat de precipitacions ha provocat una guerra entre el sector agrari i la fauna, principalment els animals herbívors que habiten a les zones forestals limítrofes de Sabadell.
Conills, cabirols i senglars són el blanc dels agricultors que veuen com bona part de la seva collita és el bé més preuat dels herbívors: “No hi ha res verd i es mengen els sembrats. Si plou hi ha herbassar de tota mena que ajuda a distribuir l’impacte. Sense pluja, hi ha un impacte important entre la fauna i la producció”, detalla Cunill.
Ara com ara, si bé és cert que la situació és preocupant, ja no tant per l’anticicló en si sinó per la seva excessiva durada, alguns encara no volen posar el crit al cel, tot esperant que aquest mes de febrer porti una pertorbació que posi punt final a aquest anticicló. Si hi hagués un allargament de la sequera, entraríem en una situació d’alerta. Amb l’arribada dels cultius d’estiu, augmentes el consum i depens més dels pous. Ja venim d’una tardor que no ha plogut gaire.
