El cuiner Jordi Gabaldà ha mort aquest divendres als 37 anys. L’estiu passat li havien detectat un càncer molt agressiu. La notícia va desfermar una cascada de missatges d’afecte i condol. Marxa un cuiner atípic, símbol d’una generació rebel.
Nascut l’any 1984, el març hauria complert els 38 anys. Tanmateix, l’estiu passat li van detectar un càncer, pel qual es va haver de sotmetre a múltiples tractaments. I era, a més a més, “un dels més fills de puta que hi ha”.
Malgrat la lluita constant, com valoren des del seu entorn, finalment li ha causat la mort. Gabaldà serà acomiadat avui dissabte a les 16 h, al Tanatori de Sabadell.
El diagnòstic definitiu del càncer li va arribar poc després d’endur-se el premi al millor entrepà d’autor d’Espanya al certamen Madrid Fusión, el juny del 2021. Tot i que Gabaldà era conegut als fogons locals, aquesta distinció el va catapultar durant unes setmanes als mitjans de comunicació estatals. I va causar un autèntic furor entre el públic.
Tanmateix, Gabaldà venia de molt lluny. Ja amb 16 anys, convidava amics i coneguts de diverses colles i cuinava per a ells a uns baixos de casa seva. “Ja va començar a cuinar i feia proves de plats i nosaltres érem com els conillets d’índies”, explica Georgina Monge. “Però era altruista, vaja. Teníem 14 o 15 anys. No pagàvem res. Ha estat una persona extremadament generosa”, sosté. Sens dubte, una dada important per entendre el seu caràcter: ho donava a tastar als amics, en comptes de fer-ho per a un públic –a priori– més gran i experimentat.
Arnau Solsona també el recorda d’aquell temps. “Tinc el meu primer record amb ell a la cuina de la meva àvia. De l’Euterpe. Jo era un xaval i ell un altre. De 15 o 16 anys. El Jordi volia ser cuiner. I estava allà donant un cop de mà a la meva àvia”, recorda Solsona, ara director del festival Embassa’t.
Restaurant Contrast
Amb tan sols 24 anys, Gabaldà va obrir el local Contrast al carrer del Pare Sallarès. Era l’any 2009 i l’èxit va ser immediat. Tot i això, al cap de deu anys el va tancar. “No volia arribar al punt que tot es converteix en monotonia”, explicava al Diari, entrevistat fa dos anys.
Així que immediatament es va embrancar en una nova aventura: Cuina l’Immoral. Al carrer d’Advocat Cirera, va obrir –literalment– una finestra a la seva cuina. I passava del restaurant amb taules per seure a un model d’entrepans take away. I rebutjava títols excessivament generosos: “No és elitista ni d’autor. El plat que més surt és la botifarra fumada!”
De fet, Jordi Gabaldà rebutjava etiquetes i tampoc no vestia jaqueta blanca. “S’ha mitificat molt la nostra figura i la gent t’idolatra”, s’excusava. I tornava a disparar: “Així que molts cuiners han mort d’ego”.
Però la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions van ser una llosa econòmica, sense poder moure les food trucks per festivals de música com el Sónar i Primavera. Amb dificultats per assumir el lloguer del local, sense poder obrir.
Tot i això, mantenia altres línies com l’agermanament amb una taverna a Molins de Rei. També seguia amb els Soul Food Fighters (distribució solidària d’entrepans a joves en risc d’exclusió social), que per cert mai va publicitar comercialment. I és que hi havia consciència en tot. Tampoc no treballava amb empreses de delivery com Glovo, per diferència ideològica. “Els riders estan en una situació precària”.
No va voler aconseguir un crèdit. “Em jugo els quartos que tinc, però no en demano a un banc”. I va preferir tancar el local d’Advocat Cirera i reinventar-se.
I així va ser, amb el seu darrer projecte culinari, Sandwich Club L’Immoral, orientat a distribuir els seus entrepans a les terrasses de bars com el Suau o el Balboa. De fet, era habitual veure Gabaldà a la porta del bar Balboa, que feia servir com a base d’operacions.
I també a la cerveseria Olut, des d’on Sami Claret el recorda: “Volíem fer moltes coses, però potser no ho hem aconseguit. Crec que els seus entrepans han quedat incompresos, que no ha arribat on es mereixia”.
El juny passat es va plantar a l’Embassa’t, on ja havia cuinat des dels vells inicis del festival. “Cada cop que veig els Mishima, recordo la punyetera fideuà que ens va fer el Jordi a la Bassa”, diu Solsona amb tristor.
I és que amb Gabaldà marxa una part del Sabadell rebel, creatiu, rupturista, sacsejador, alegre i canalla de tota una generació.
