[Per Víctor Patsi, periodista]
Quan un és despistat –molt, massa– li passa el que li passa. Rebo per whats la convocatòria per a la presentació d’un llibre. M’hi arribo i a l’instant m’adono que el perfil dels presents asseguts no encaixa amb el perfil de l’autora. Sobre un taulell, diversos exemplars del llibre que presenten. Cagada pastoret. És el lloc, és l’hora, però no el dia! Ganyota, mitja volta i cap a casa. Si és que…
Abans de la publicació de qualsevol llibre, hi ha dues decisions crítiques. Un doble momentum: la tria de títol i portada. Relat o contingut a banda, autor i editor han de consensuar com vesteixen la part més visual de l’exemplar imprès. Ja sabeu allò que mengem pels ulls. Doncs un llibre també entra per la vista. L’impuls d’agafar-lo i fullejar-lo depèn, i molt, del que hi hagi a la portada. I en aquest en concret, la foto és la repera: una atleta corrent… amb una súper panxa. Embarassadíssima, vaja. El títol: Córrer per amor. Amor a l’esport, als beneficis de l’activitat física sempre, al fill que duu a dins…
Ella és l’Anna Comet, atleta, entrenadora, periodista i conferenciant. L’ordre tant se val. Us puc relatar el seu palmarès esportiu, però millor us adreço a la seva pàgina web; www.annacomet.net i us en feu una idea. Entre esquí (skimo) i curses de muntanya, una bèstia parda. Per als profans en la matèria, i que l’Anna em disculpi, una versió femenina de l’ultraconegut Kilian Jornet. Ara, mare d’en Gil, nascut fa tres anys quan ella en tenia 35. El llibre havia d’haver sortit abans, però el coi de pandèmia també ha fet aquí la guitza.
Com a divulgadora que és, l’Anna Comet explica la seva experiència durant l’embaràs i el post-part. Res científic. Tot sensacions i conclusions personals. Partint de la base d’un embaràs sense complicacions, l’Anna vol fer saber a totes aquelles noies que s’aturen en sec en quedar-se embarassades que poden seguir fent esport. Que és saludable per a la mare i per al fill que vindrà. “Estic embarassada, no malalta”, recordo que deia la meva dona als que se sorprenien perquè ella seguia mantenint una activitat física no ben entesa per alguns. Això de menjar per dos i minimitzar esforços és el que defensaven les iaies. I les iaies, encantadores elles, no tenen per què encertar-la sempre.
Recordo la meva dona, infladíssima per la bessonada, fent pedals en una bici estàtica. Les de spinning, ara tant en voga, encara no havien tret les banyes. En el cas de l’Anna Comet, va fer un parèntesi lògic en l’apartat de competició, però durant tota la gestació va seguir fent esquí de muntanya, natació, gimnàs, excursions a peu amb algun cim de 3.000 amb 7 o 8 mesos de gestació i, atenció aquí, no va parar de fer l’esport que li és més natural: córrer. La foto de la portada no és postureig. No és un va, que m’hi poso i ho penjo a Instagram. És un fet. Paria un dimecres i dilluns s’apuntava l’últim 10.000 a les cames. Deu quilòmetres a ritme suau que van precedir les contraccions de l’endemà i la vinguda al món d’en Biel 48 hores més tard. I sí, tot va anar bé.
Tant, que li van entrar unes ganes irrefrenables de fer saber aquesta bonica experiència viscuda, agermanant esport, salut i maternitat. La recuperació del cos de la mare, si ha mantingut una activitat física destacable, és molt més ràpid. I va més enllà en el temps. Són moltes les atletes que, un cop són mares, veuen millorar el seu rendiment esportiu. Amb 38 anys, el calendari de competicions de l’Anna treu fum. Aquest 2022 té previstes diverses curses de muntanya d’entre 40 i 60 quilòmetres (Transgrancanària, Ultratrails de Lavaredo Vall d’Aran, OCC de Chamonix, Campionats del món de Tailàndia) i la temuda Marató de Sables. Sis dies corrent pel Sàhara marroquí en format autosuficiència. Et donen l’aigua i la resta ho portes tot tu a l’esquena…
Com que soc un despistat –molt, massa–, m’he penjat a la nevera el dia, lloc i hora de la presentació del llibre. Dimecres 16 de febrer, 19 h, Llibreria Byron, carrer de Casanova, 32, de Barcelona. Córrer per amor, de l’Anna Comet. Flipareu amb ella.
