[Per la seva mare, Anna]
Vull donar les gràcies a tota la gent que ha vingut a acomiadar-se del Jordi, no em podia imaginar que l’estimés tanta gent. Malgrat la tristesa que tinc, m’he sentit molt acompanyada per tothom en veure els vostres sentiments més sincers davant la seva pèrdua.
El Jordi no era només un gran cuiner, era generós, treballador, humil, i no tenia un no per a ningú. Em reconforta saber que malgrat que la seva vida ha estat curta, ha fet sempre el que ha volgut i que jo sempre li he fet costat, encara que a vegades pensés que s’equivocava, com quan dirigia el Contrast i el tancava per anar a fer gaudir de la seva cuina la gent de fora de la nostra ciutat amb l’Agosarada, la seva food-truck. En aquestes ocasions, jo li deia: “Jordi, això no és normal”, però ell agafava l’Agosarada i es posava en ruta. Jo li deia que no sabia explotar la seva vàlua, però en el fons em vaig adonar que mai va cercar l’èxit i molt menys engrandir el seu ego; el que realment li va interessar va ser cuinar i fer gaudir la gent amb els seus plats.
Podria explicar tantes anècdotes que se’n podria fer un llibre.
Em dona molta pau interior saber que els darrers dies em deia que ha estat molt feliç amb la vida que ha portat.
Torno a donar les gràcies a tothom i sé que el Jordi estarà sempre al nostre cor. També vull donar les gràcies a les infermeres de la vuitena planta de l’hospital Parc Taulí per la seva tasca i humanitat.
Gràcies, gràcies, gràcies.
