Trobem Pol Giancana i Sneaky Flex (vocalistes de la banda) davant el mural que va fer Kero l’any passat al carrer de la Salut. Aquest divendres presenten el seu nou disc, Hangover.
‘Hangover’: de què teniu ressaca? Té un doble sentit. Tenim ressaca de festa, molts de dies de la nostra vida. I ens mola, ens agrada! Però també vivim una mena de ressaca permanent per la pandèmia. La mascareta i les restriccions, un dia rere l’altre… Fins ara eren lletres una mica més festives. Ara és més de: ‘Ja ens estava bé amb una bona ressaca, amb el cervell fent crispetes’.
Com el dia de la marmota. Sí, un bucle. És com tornar a la merda. A nivell vital, la Covid no ens ha deixat avançar. Mira el disc Don Gelato: no l’hem cantat, no l’hem rulat. I després, passat un any, se’ns feia una mica estrany. Ha anat a contrapel: quan tocava cantar-lo, no podíem. I quan ja vam poder, havia passat massa temps. I mira que abans de Don Gelato, si ens haguessin contractat per fer un bolo, no podíem fer ni 30 minuts seguits! Ha ha ha!
Però quan s’han pogut fer concerts, de vegades no hi ha hagut públic. Com el Sabadell Fest, que es va suspendre per falta de venda d’entrades. Era el cap de setmana que s’obria l’oci nocturn i la gent potser estava a altres llocs. A més, era a l’auditori Pere Quart, asseguts. Si ho mires objectivament, no era el més propici.
Feu lletres reivindicatives? No és música vinculada a cap ideologia política o partit concret. El 2019 sí que vam escriure Llàgrimes de sang, perquè tot estava bullint. Ens ho demanava el cos. Nosaltres vam estar a tot arreu: a Urquinaona, a l’aeroport… I necessitàvem treure-ho. Però més enllà d’això, les lletres no tenen una vinculació política. Tampoc crec que ningú ens representi…
Canteu en català, fet que no era gaire habitual… És com ens sentim més còmodes. Al principi vam fer coses en castellà. És cert que a tu i a mi, al principi, ens va costar entrar. Però vam fer el canvi ràpidament. Sonava més fresc. Més el nostre estil. Molaria que cada cop més grups l’utilitzessin (que de fet ja està passant). Hi havia un temps que ens deien: “¿Cantas en catalán? No me gusta…”. Però cada cop passa menys.
Pol Giancana i Sneaky Flex / LLUÍS FRANCO
Podeu viure de la música o fins i tot hi sortiu a perdre? Palmem pasta! Hi ha mesos que tenim el compte corrent en negatiu. També és cert que la pandèmia ha aturat els concerts. I, per tant, els ingressos. Però vaja, tampoc no es pot viure de Spotify ni de les views a Youtube. És que cantant en català… Ni Oques Grasses ho pot fer! Tenen mig milió d’oients mensuals i això potser es tradueix en 1.500 o 2.000 euros a repartir entre tots.
Lildami, Sr. Chen, Santa Salut, 31 Fam, Nel·lo C… El Vallès té una escena alternativa molt potent. Realment ha crescut a tot arreu. També diria que el nostre estudi hi va tenir molt a veure. I que un aconseguís moltes views repercutia en els altres grups. A més, sempre col·laborem els uns amb els altres. No hem col·laborat mai amb ningú que abans no fos una amistat.
Els prejudicis situen el món del rap més com a agressiu que no pas com a col·laboratiu… Doncs és totalment el contrari. Mira: és més fàcil que un raper acabi col·laborant amb un altre, que no pas que dues bandes de rock facin una cançó plegades. Quin bateria fan servir? I si comparteixes estudi, doncs arriba algú i diu: ‘Em puc muntar?’. I entra. Que també hi ha tiraderes, hi ha beefs? Sí, però no és el nostre estil. Si no ens fas res personal…
Vau participar amb una cançó al disc de La Marató. Ja heu entrat al ‘mainstream’ catalanet? Hahaha! És diferent, però és un gra de sorra. És un plaer i un honor haver-hi ajudat.
Us sentiu tractats com un gènere menor dins la música? Quan veus que conviden un raper a El Hormiguero i el reben fent la gracieta de la gorra de costat… En fi. Ara bé, si això passa a l’Estat espanyol, què no passarà a Catalunya, que no hi havia res de música urbana fa deu anys… Bé, a Sabadell teníem At Versaris!
* L’estrena del disc serà a la veterana festa universitària Telecogresca (que organitzen els estudiants de la facultat de Telecomunicacions de la Universitat de Barcelona), el proper 2 d’abril.
