[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
El principal fenomen de la rentrée literària hivernal ha estat anéantir, vuitena novel·la de Michel Houellebecq, l’escriptor francès més llegit a l’estranger. El llibre se situa al 2027, concretament a la campanya electoral de les presidencials posteriors a un hipotètic segon mandat de Macron. El personatge central és l’assistent del ministre d’Economia, a través del qual l’autor analitza el tema central de la seva obra: la decadència del món occidental.
La França del 2027 que projecta Houellebecq és un país que ha reeixit a reindustrialitzar-se, mitjançant el proteccionisme, però on la robotització ha provocat un alt atur i un desencantament generalitzat. La principal amenaça global no és cap coronavirus, sinó els ciberatacs, exemplificats en les accions terroristes d’una organització que s’inspira en la filosofia antitecnològica de Ted Kaczynski (Unabomber) i el ludisme. Aquest pronòstic coincideix, certament, amb el Baròmetre de Riscos d’Allianz, en què 2.650 experts de tot el món han identificat les amenaces cibernètiques com el principal risc empresarial.
D’altra banda, la novel·la és molt crítica amb la superioritat moral de l’esquerra que, controlada per una elit parisenca privilegiada, s’ha apoderat del discurs mediàtic dominant, fet que ha conduït a una societat d’una “normativitat quasi feixista, que, a poc a poc, ha infectat cada petit racó de la vida quotidiana”. Una esquerra que, com escriu Miquel Puig a Els Salaris de la Ira, es troba “paralitzada intel·lectualment pels dilemes que planteja la immigració”.
La regió que Houellebecq imagina més afectada per l’atur és el Nord-Pas de Calais, esdevinguda famosa a partir del film Benvinguts al nord, de Dany Boon. Curiosament, un dels meus millors amics és ch’ti i, en parlar-li del llibre, m’ha explicat que votarà Zemmour a l’abril. De fet, les enquestes donen a Zemmour i Le Pen més del 30% dels vots. Una realitat complexa i de la qual hauríem d’aprendre.
Més enllà de la política i els vaticinis provocadors, anéantir també tracta de l’acceptació de la mateixa finitud en el context del postcristianisme. Potser és, paradoxalment, l’obra més esperançadora de Houellebecq i un homenatge a les persones anònimes que se sacrifiquen no per grans ideologies, sinó per ajudar els seus éssers estimats. Potser aquesta és, precisament, l’última gran ideologia del segle XXI.
