[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El conflicte creat per la mala situació dels darrers 170 pisos de Merinals dura des de la nit dels temps. El franquisme, a més de feixista i nacionalcatòlic, era inútil. Quan acabava fent alguna cosa, a més, la feia malament. Massa gent tòtila i massa corrupció institucionalitzada en una societat sense estat de dret. Massa fortunes fetes a costa del patiment de la gent.
La democràcia, però, no ha estat capaç de solucionar un problema estructural. Només anant a temps més recents podem veure que l’octubre del 2018 el Parlament aprova que el govern faci un estudi de patologies als Merinals. El mes de juliol de l’any 2019, la Generalitat proposava l’elaboració d’un informe tècnic sobre què fer als 170 pisos amb patologies greus que queden als Merinals. Van acabar fent l’informe que deia que no calia tirar a terra els edificis, era el gener del 2021. No van tenir gaire pressa. Els arquitectes saben del que saben, però no són polítics ni entenen de psicologia. Estem a febrer del 2022 i encara estem fent reunions que les autoritats ajornen “per problemes d’agenda”, quina excusa més idiota. No pot ser tanta insensibilitat davant del patiment de la gent. Si els que hi viuen fossin gent poderosa, faria molts anys que el tema estaria solucionat. Crec que atenent els problemes que hi ha i el temps transcorregut, si es vol de debò acabar amb el problema, s’han de tirar a terra tots els 170 pisos. Mai més ningú dormirà tranquil sentint sorollets estranys. A més, si deien que no es necessitava tirar-ho a terra, per què no han fet els treballs necessaris de reparació? Jo hi faria viure la consellera del Departament de Drets Socials, Violant Cervera; el secretari d’habitatge, Carles Sala, i el director de l’Agència de l’Habitatge, Jaume Fornt, fins que s’arregli.
No pot ser que tinguem tanta gent patint. A més, en aquests pisos ningú hi ha fet obres en anys esperant solucions globals i tampoc poden vendre els pisos atenent la seva situació catastròfica. Tots hem vist fotos els darrers anys. Massa anys.
Hi ha una frase molt utilitzada per la classe política els darrers temps i és: “No deixarem ningú enrere”. Doncs a aquestes 170 famílies les estem deixant enrere, molt enrere. Crec que per la salut dels que hi viuen i per l’autoestima de la ciutat cal fer pisos nous i fer-ho amb una mica de pressa. Si no, a les desenes i desenes de persones que s’han mort esperant que les institucions democràtiques els resolguin el problema se n’hi afegiran moltes més. Quan deixes massa gent enrere, al final surten els feixistes i s’emporten els vots per desesperació, quan tothom sap que tampoc no ho resoldran i quan representen aquells que van construir uns pisos de merda. Convé dir-ho aquests dies, quan sembla que no hi ha cap culpable a Sabadell dels mals de la dictadura, però d’això en parlarem un altre dia. Estic enfadat i entenc perfectament el cabreig dels habitants dels 170 pisos dels Merinals. Ànims! I molta sort.
