Oci i cultura

Layret encara espera la seva estàtua a Sabadell

Primera pedra del moument a Layret a Barcelona / DS

Fins ara, Layret no havia estat profeta a casa seva. Tanmateix, coincidint amb el 100è aniversari del seu assassinat (l’any 1919), la seva figura va adquirir més notorietat gràcies als actes institucionals i una extensa exposició al Museu d’Història, entre d’altres.

Una mostra de la qual ha quedat un catàleg en paper, que es va presentar dijous a la Casa Duran i en la qual l’historiador sabadellenc Xavier Domènech, exdirigent dels Comuns, el lloava sense fissures: “La seva figura és importantíssima com a renovador del catalanisme republicà popular del segle XX”.

Actes i exposicions que estaven recollits a la moció que, a proposta d’ERC, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar –amb l’única excepció de Ciutadans– a finals del 2019. 

Però falta per fer realitat un dels punts: erigir un monument a Francesc Layret a la ciutat. Així ho recordava aquest dijous Jordi Serrano, historiador i comissari de l’exposició Francesc Layret, Diputat per Sabadell, en la presentació del catàleg de l’exposició.

Segons l’Ajuntament de Sabadell, encara s’està valorantg quina és la ubicació més idònia. El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, confirma, però, que “s’hi està treballant”. 

Des d’ERC lamenten els temps. “L’important és fer-ho i ens n’alegrarem si acaba sent així, però hi ha un incompliment sistemàtic de les propostes que s’aproven al ple per part de l’equip de Govern”, critica el regidor Pere Farrés. I posa com a exemple que Muriel Casals encara no tingui plaça assignada en el nomenclàtor de la ciutat o que, ara per ara, no s’hagi recuperat el nom popular de carrer dels Gitanos al carrer d’en Font. 

Estàtua a Barcelona / DS

On posar l’estàtua?

Tot i que l’acord diu que el monument s’instal·li a prop del Círcol Republicà Federal, Jordi Serrano creu que seria lògica una altra ubicació. I és que les voreres del carrer de Narcís Giralt són estretes i la instal·lació podria ser més problemàtica que no un homenatge. 

Per això, Serrano proposa aprofitar el fet que avui dia ja existeixi un carrer de Francesc Layret, al nord de la Creu Alta. “A la construcció d’edificis d’una antiga fàbrica en aquell carrer, s’ha creat una gran plaça on crec que seria raonable encaixar-hi una obra d’aquestes característiques”, proposa. I exposa: “Ajudaria a donar identitat a una zona amb poca gràcia”. Un argument més, el de justícia històrica: “A més, la Creu Alta fou un gran feu del republicanisme federal, raó per la qual els terrassencs van cedir el barri a Sabadell. El comte d’Ègara li anava bé treure’s de sobre votants republicans”. 

L’esbós del 1933

Però és que, a més a més, instal·lar aquesta estàtua suposa donar-li continuïtat a la proposta impulsada l’any 1933, però que no es va arribar a materialitzar mai. 

“Preparant l’exposició, vam descobrir que l’any 1933 s’havia constituït una comissió promonument Layret a Sabadell amb seu al Círcol. Jaume Torrella envia una carta el dia 14 de juliol del 1933 dirigida a l’alcalde de la ciutat, Salvador Ribé”.

De fet, es va arribar a fer un esbós de possible monòlit, per part de l’artista Camil Fàbregas. 

Proposta de Fàbregas / DS

L’estàtua de Barcelona

A Barcelona, per contra, sí que es va arribar a erigir un monument a la plaça de Goya. O sigui, justament davant del dispensari on van portar Layret ja moribund dels trets dels pistolers de la patronal catalana pagats per Maties Muntades. 

Tant és així que el dia 1 de maig del 1934 es col·loca la primera pedra a la plaça i s’inaugura l’abril del 1936. La dictadura franquista treu monument i el maig del 1977 es produeix el seu retorn. 

Tècniques 3D

D’aquí que una possibilitat, segons Serrano, sigui la de copiar directament el model de Barcelona: “Amb les tècniques actuals de 3D, es podria fer una rèplica de la de Barcelona”.

I no de tot el conjunt escultòric, sinó tan sols de la figura central, en el si del monument, obra de Frederic Marès. “Es pot reclamar a l’Ajuntament de Barcelona, atenent que Sabadell va cedir 500 pessetes del moment, l’any 1933, per erigir-lo”, conclou Serrano, qui és també rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). 

Comentaris
To Top