ESPORTS

Tenir ceguesa ja no és un impediment per fer marxa nòrdica

La 'Rat' i el Manolo, durant una sessió instructiva / LL. CLOTET

La Unió Excursionista de Sabadell ha fet un pas més cap a la inclusivitat de les persones amb ceguesa o baixa visió, posant a l’abast d’aquest col·lectiu de persones l’oportunitat de gaudir de la marxa nòrdica.

A principis d’aquest any, els instructors i socis de la UES, Leonor Valero i el Manolo Barcia, han coliderat un equip, amb el suport de diversos integrants de la secció, per ajudar a formar en la tècnica de la marxa nòrdica a tres persones cegues (B1) i tres amb baixa visió: “Quan els instructors van anar a Múrcia a fer el curs monogràfic de Marxa Nòrdica Adaptada i Progressió per Terrenys no Tècnics amb Sistema guiat NWBlind, no teníem cecs, i ara ja en tenim sis. Fem un pas cap a la inclusivitat. En funció de la necessitat valorarem altres opcions”, detalla el president de l’entitat Josep Maria Manyosa.

Els sis protagonistes d’aquest primer curs de marxa nòrdica són el Martí Batalla, la Montserrat Rat Ferrer, la Mari Carmen Martínez, el Daniel Risco, la Yolanda Rodríguez i la Paqui Sánchez, qui l’acompanya la Vela, la seva gossa pigall. Tots ells havien fet esport adaptat amb anterioritat, però mai havien fet cap jornada de marxa nòrdica: “Des que hem començat amb ells, ens estan aportant una sèrie de sensacions i experiències totalment diferents. No és que nosaltres oferim una activitat, sinó que ells ens transmeten un entusiasme encomiable”, afirma Manolo Barcia. En la mateixa línia, Leonor Valero afegeix que “si no estiguessin fent marxa nòrdica, ningú els aniria a buscar. Amb inclusió hi guanyem tots”.

La Vela, la gossa pigall, i alguns dels participants d’aquest primer curs de marxa nòrdica adaptada / LL. CLOTET

Per al Martí, resident a Barcelona, i amb ceguesa des de naixement, reconeix que és una “cosa diferent perquè haig de moure els braços i les cames”, però “l’experiència ha valgut la pena i gràcies a la solidaritat d’aquest grup me n’he sortit”, exclama, content. Per al Daniel, terrassenc, qui una malaltia visual degenerativa el va obligar a deixar la seva feina, espera que això sigui “l’inici d’una història bonica per a tots els que ens trobem dins el món de la inclusivitat en l’esport. Sense la solidaritat no podríem fer esport inclusiu ni tampoc fer activitats amb la resta de membres de la secció”, explica el Daniel, qui ara, en un futur pròxim, podrà compartir sortides amb altres membres de la secció sense diversitat funcional visual.

Per la seva part, la Rat, qui com la resta dels seus companys ha rebut el diploma després de superar amb èxit el curs d’iniciació a la tècnica de la marxa nòrdica, va reconèixer que al principi “no sabia si m’agradaria, però he acabat comprant-me els bastons. Sense ells, el Manolo i la Leonor, entre altres, no ho hauria aconseguit. Que tingui el diploma en braille és una cosa que no m’esperava i que em fa moltíssima il·lusió”, reconeix. Preguntada, ara ja un cop ha superat amb èxit el curs d’iniciació, a on li agradaria anar: un desig ben clar: “Recórrer, com feia amb els meus pares de petita, el Llac de Banyoles”.

Una de les sessions es van celebrar al bosc de Can Deu / LL. FRANCO

Comentaris
To Top