[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Aquests dies estic llegint l’últim llibre de Frédéric Beigbeder, Un barrage contre l’Atlantique. L’obra, deliciosa, transcorre a la punta del Cap Ferret i és plena de referències marítimes. De fet, està composta a partir de frases autònomes “llançades sobre el paper, com onades sobre una platja blanca”. Enmig de tanta onada, per tant, l’anunci de Sabadell Surfcity m’ha trobat en la millor predisposició. Ras i curt: el projecte m’ha captivat!
Cal reconèixer que, si uns consultors estratègics de ciutat ens haguessin proposat una pista de surf artificial, probablement els hauríem titllat d’il·luminats. Ara bé, aquesta és la màgia de l’emprenedoria. L’activitat econòmica, si es vol planificar massa, es panseix. La tasca de les institucions ha de consistir a generar un entorn estable, segur i atractiu perquè la iniciativa privada hi flueixi. I, aleshores, acostumen a passar coses. I, a Sabadell, estan passant coses.
Per tant, en primer lloc, crec que cal celebrar efusivament que, públics i privats, hàgim aconseguit reconstruir una percepció business friendly de la ciutat. Que un inversor aposti per invertir-hi 14 milions d’euros és un gran èxit col·lectiu.
En segon lloc, el projecte encaixa perfectament amb la visió de l’esport com a eix estratègic de creixement econòmic. Es tracta d’una gran notícia per a tots els que, des de fa anys, reivindiquem el Hub de l’Esport. Queda palès que la tradició esportiva de Sabadell és un gran actiu i que pot ser motor econòmic i també relat i marca de ciutat. No oblidem, a més, que el surf és esport olímpic i que el nostre clima privilegiat atraurà un gran nombre de visitants provinents del nord d’Europa. Ben gestionat, pot tornar a situar Sabadell al mapa.
D’altra banda, em sorgeixen algunes inquietuds. A manca de conèixer el detall del pla de mobilitat, sembla que la idea és que s’hi accedeixi majoritàriament en vehicle privat. Em preocupa l’impacte mediambiental d’aquest fet. Coincideixo amb la proposta de l’Alícia Bosch sobre el bus llançadora. També em neguiteja la possibilitat que l’equipament resti com una illa dins de la ciutat, és a dir, que no existeixi una capil·laritat del benefici econòmic generat cap a altres sectors d’activitat. Però, certament, això també dependrà de l’habilitat dels emprenedors locals. No deixem escapar l’onada.
