En els nou anys que fa que treballa d’infermera a l’àrea de malalties infeccioses del Parc Taulí, la sabadellenca Sónia Gómez Córdoba (1986) ha tractat diferents virus, però cap havia tingut res a veure amb la Covid-19. La pandèmia es va desbocar ràpidament a Sabadell i en dues setmanes l’hospital va passar d’1 a 162 pacients ingressats per coronavirus. “La situació era de caos, descontrol i por”, assegura.
La infermera Sónia Gómez Córdoba, a la planta 9 del Taulí / LLUÍS FRANCO
Recordant el dia que ara fa pràcticament dos anys li van trucar perquè l’endemà començava a treballar en torns de 12 hores, encara se li posa la pell de gallina. Si alguna cosa la defineix és el compromís, i Gómez és d’aquelles persones que no distingeixen entre treballar el 31 de desembre o el 5 d’octubre. “Només em molesta treballar un dia de Reis, perquè vull estar amb les meves filles!”, explica. I l’endemà de la trucada va anar a treballar. I l’altre i el següent. Feina, sopar, dormir , feina. I tornar-hi.
Les primeres dues o tres setmanes van ser les més dures, fins que no es van poder “adaptar, aprendre i buscar solucions per controlar el caos”. El nombre de persones ingressades al Taulí per Covid va pujar des del primer ingressat, el 6 de març del 2020, als 631 en total el 3 d’abril. Un mes en què la corporació sanitària, l’Ajuntament i la Generalitat van haver de buscar alternatives per poder absorbir l’elevat nombre de persones que havien d’ingressar per Covid, especialment grans en el principi.
Els llits de la Pista i el Verdi
Per això, a finals de març ja estava a punt l’hospital de campanya de la Pista Coberta d’Atletisme, dotat amb 250 llits. I també des de final de mes s’utilitzava l’hotel Verdi de l’Eix Macià per atendre pacients lleus que necessitaven ingrés o no podien fer l’aïllament preceptiu a casa. En un Verdi totalment tancat al turisme i sanitaritzat -el país estava confinat a casa i les fronteres estaven tancades- hi van arribar a haver 114 persones ingressades.
I es va fer servir, per tant. En canvi, pocs dies després que l’hospital de campanya quedés habilitat, el Taulí va arribar al pic d’hospitalitzats per Covid el 3 d’abril, i des d’aleshores, lentament, va començar a baixar el nombre de pacients. Per això finalment no es va obrir l’hospital també denominat temporal i es va quedar en reserva, fins que el 2021 va servir de punt de vacunació massiva per a més de 100.000 persones d’arreu de Catalunya.
El desconcert del principi
Tot i tenir experiència en malalties infeccioses, la grip A, un MRSA o la klebsiel·la, al principi va tenir por com tothom. Por i desconeixement a un virus nou i acabat d’arribar, al qual ningú sabia aleshores ben bé com tractar-lo. I, de fet, avui dia, més enllà d’una sèrie d’anticoagulants i altres tècniques que s’han demostrat efectives, no hi ha un tractament definitiu. La llum al final del túnel la van començar a aportar les vacunes, que van arribar a Catalunya el 27 de desembre del 2021; la “llum al final del túnel”, gràcies a les quals el 81% de la població de Sabadell té la pauta completa i tot sembla indicar que, superada la sisena onada, la pandèmia comença a quedar enrere. Ja, també, amb l’única restricció d’haver de portar la mascareta en interiors.
A la planta 9 del Taulí, la d’Infeccioses, hi ha una sèrie d’imatges i cartes de pacients que hi han estat ingressats per Covid / LLUÍS FRANCO
En aquests últims anys hi ha hagut moments per riure i plorar, però la seva personalitat sempre l’ha ajudat a tirar endavant. Tal com es defineix, “penso que la infermeria fa màgia i jo soc molt divertida, entusiasta i crec que tenim molt a fer i no se’ns escolta”. I això últim és el que la mou: “Hi ha tant a fer, la gent desconeix la nostra professió i jo la vull donar a conèixer, per això m’agrada tant”, comenta. Encara que sembli estrany, no s’ha contagiat mai de la Covid-19, mentre que a la feina hi ha companyes que l’han passat tres vegades i a casa seva, el seu marit i les seves filles també van donar positiu.
Pensant en el present i el futur, Gómez Córdoba té clar el camí a seguir: “infermeria ha de sortir de la zona de confort i no només dedicar-se a l’assistència. Tenim capacitat per fer moltes més coses, de gestió, investigació i docència, que no estan molt desenvolupades a infermeria”.
