JORDI SERRANO

Barcelona és més centralista que Madrid

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

‘La Revista de Sabadell’ el 8 d’octubre del 1922 es feia ressò de la idea d’allargar el tren de Sabadell Rambla fins a Castellar, Caldes i Sant Feliu. Al cap de sis anys, es planteja fins a Caldes, Bigues, Ametlla, la Garriga i Santa Fe del Montseny. La proposta la devia fer el besavi de Manel Larrosa, extrem que no he pogut confirmar.

Jo ara només demano l’ampliació fins al Pla de la Bruguera cent anys després. I posteriorment fer el Quart Cinturo ferroviari: Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. I ens queixem del centralisme madrileny…

No anem bé, fa trenta anys hi havia cada hora un tren de Renfe semidirecte entre Sant Andreu Arenal i Sabadell Sud que ho feia en 12 minuts, ara no. També hi havia semidirectes els FGC entre Sant Cugat i Sarrià, ara tampoc.

Pots anar des de Barcelona fins a Castelldefels i fins a Montgat a la mateixa zona 1 i fas quasi 40 quilòmetres. Vas de Sabadell Nord a Terrassa Est, 4 quilòmetres i passes de zona. Homeeee! Això ja és centralisme en vena absolut.

Tenim una Àrea Metropolitana on les grans ciutats metropolitanes no hi són. Brillant! Al que ho va dissenyar el suspendrien a Geografia Urbana I a la UAB. De fet, hi ha un carrer que delimita l’Àrea Metropolitana entre Sabadell i Barberà del Vallès. Una ximpleria extraordinària.

D’altra banda, caldria jutjar el que va redissenyar les targetes de l’ATM i molt especialment el que va decidir posar les Casual i les Usual. No he entès mai la diferència. Tampoc entenc el que devia pensar el llumenera que, de fet, prohibeix l’ús de targetes de l’ATM per a una família. Tampoc entenc que es vulgui potenciar el transport públic i que per anar i tornar de Granollers a Sabadell paguis 9 euros. Encara menys puc entendre el sistema de zones de l’ATM. Agafeu combinacions de trens i busos per Catalunya i no ho entenen ni els conductors. Encara és més bestial que les zones de l’ATM no es corresponguin a les de la Renfe. Tot és tan complicat, que els pocs venedors de tren de la Renfe que hi ha tenen unes llistes de paper de guia. I el que ja és directament impossible és la compra de bitllets dels jubilats en una màquina expenedora. La prova és que han acabat posant persones per tal que atenguin la gent que vol utilitzar-les. Soc un individu llicenciat universitari i no he entès les màquines, imagineu un home de 80 anys. Encara que tingueu 20 anys intenteu comprar una targeta de 10 viatges ATM o de Renfe, no és el mateix, a veure si en sabeu la diferència i si us en sortiu. Ara establiran un nou sistema que fa 15 anys que estan  implementant-lo. Estic tremolant, el més probable és que abans de pujar al tren em facin resoldre una integral. Proposo que contractin algú amb dos dits de front i abans de fer res ho provin amb gent normal.

Comentaris
To Top