Com es pot transformar l’N-150, la carretera de Montcada a Terrassa, passant per Sabadell? Aquest és el repte que va abordar la Fundació Bosch i Cardellach en la sessió La N-150, una geografia fragmentada des de l’any 1834 i fins l’actual potencialitat de comunicació de la carretera d’Ildefons Cerdà. L’acte va comptar amb la participació dels ajuntaments dels diferents municipis per on transcorre la via.
La sessió va deixar constància de la necessitat que les administracions tinguin més relació entre elles per poder donar un format continu a la via. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), representada per l’arquitecta Judith Recio, va presentar el projecte Avinguda del Vallès, que pretén pacificar i millorar la qualitat ambiental l’N-150, però només en el tram dels municipis que pertanyen a aquest ens i, així, la proposta finalitza al límit entre Barberà i Sabadell. Per això, la presidenta de la Bosch i Cardellach, Isabel Vega, planteja en aquesta línia crear un organisme que permeti treballar qüestions com aquesta o la connexió amb transport públic entre els municipis que són de l’AMB i els que no per evitar discontinuïtats.
El coordinador de la secció de Territori i Espai Urbà de la fundació, Francesc Camps, va reclamar que els municipis concebin aquestes infraestructures “com un tot” i no de manera fragmentada. Quan no es té una visió global, va transmetre l’enginyer i geògraf Marc Taulats, hi ha el perill d’acabar generant “llocs inhòspits” entre ciutats que queden aïllats. Com l’espai que hi ha a la mancomunitat entre Sabadell i Terrassa on, per exemple, és molt difícil arribar amb transport públic.
El cap del servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, Tomàs de Castro, va apuntar que “la reconversió de l’N-150 és més que necessària en la seva totalitat” i que des del consistori es considera que aquest repte és segurament tan necessari d’abordar com la Gran Via i el Ripoll. Un dels reptes a resoldre per l’ample de la via és com encabir-hi tots els modes de transport tant pels vianants com els ciclistes, el transport públic i el privat.
Per la seva part, la directora de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa, Susi López, va incidir en la necessitat d’evitar generar aquests espais inhòspits com el de la mancomunitat. López va explicar el projecte per crear un carril separat a la carretera per arribar amb transport públic a l’Hospital de Terrassa i, alhora, generar un altre vial d’accés per no dependre només d’un com passa actualment.
Obra d’Ildefons Cerdà
L’enginyer i geògraf Marc Taulats va aportar context històric sobre la carretera N-150. Es tracta d’un traçat del s. XIX que comença en la rotonda de la C-17 a Montcada i és un projecte d’Ildefons Cerdà que va néixer de la necessitat vallesana de transportar manufactures i mercaderies cap a nous mercats i comunicar-se amb el port de Barcelona. Taulats va explicar que la discussió sobre el traçat final es va allargar deu anys per disputes entre Sabadell i Terrassa que finalment va resoldre la Diputacio de Barcelona, que era qui promovia l’obra. El 1847 va entrar en funcionament el tram Montcada – Sabadell i el 1852 el que connecta les dues capitals.
