Els dos darrers cursos de mascareta, distància i confinaments han estat molt durs per la comunitat educativa, en general. Però encara ho han estat més pels professionals que ofereixen suport a infants i joves amb sordesa i trastorns del llenguatge greus. Sempre ubicat al costat de la Torre de l’Aigua, el CREDA Jordi Perelló des de fa 33 anys aten individualment a centenars d’alumnes d’escoles de tot el Vallès Occidental, a través de logopedes. Tot i que n’és la directora, la mestra i logopeda Maria del Mar Pastor no ha deixat mai d’atendre alumnes, “per no allunyar-se del món”. A final de curs es jubilarà, tres anys després d’arribar al càrrec: “He agafat la millor època!”, bromeja en el seu despatx.
Però Pastor deixa de banda la ironia per advertir de les conseqüències generalitzades que ha comportat per a molts infants la pandèmia, a causa de la interrupció del servei d’especialistes i la reducció d’interaccions socials i, per tant, comunicatives: “Tenim un allau de casos d’alumnes amb moltes dificultats en el llenguatge. I algunes són molt greus”.
Tot i que Pastor assenyala que encara és d’hora per extreure conclusions,també alerta sobre les conseqüències que pot tenir la mascareta per les generacions de nadons que hi conviuen: “Els bebès aprenen per imitació i treballen l’empatia a través de neurones mirall. Han deixat de veure expressions facials, ja veurem si això tindrà efectes en els pròxims anys”, afegeix.
Durant els dos anys de pandèmia, el que més ha dolgut als logopedes del CREDA ha estat veure que la pandèmia ha frenat l’evolució dels seus alumnes.
Cronologia: dos anys de Covid
El tancament d’escoles del 13 de març de 2020 va afectar per igual el servei del CREDA Jordi Perelló, que a través de 74 logopedes atén uns 860 infants i joves repartits per aules de tota la comarca: 609 alumnes amb trastorns o retards del llenguatge i 234 amb sordesa, a més de 18 nadons des dels 2 mesos fins als 3 anys.
El curs es va reprendre de forma telemàtica, “amb una atenció irregular i desigual que ens va deixar neguitosos”, admet Pastor. La manca de dispositius adequats i el so de les sessions telemàtiques va representar un problema pels alumnes amb sordesa i trastorns.
L’atenció presencial va retornar el pròxim curs, el setembre de 2020. Però sense mascaretes transparents, ja que el departament d’Educació va trigar tres mesos a enviar-ne, “Va ser un entrebanc per avançar. No hi havia lectura labiofacial i els alumnes sords i amb trastors de llenguatge ho van passar malament”.
La distància imposada per seguretat va ser un altre escull en l’educació: “Fem un treball molt proper. No podíem acostar-nos als alumnes”. Per altra banda, a les sessions de logopèdia per a nadons recentment diagnosticats, només hi podia entrar una persona: “És un primer moment complicat, molt dur per les famílies. Van haver de viure’l sense abraçades, ni copets a l’esquena”.
Les trobades periòdiques entre alumnes i famílies es van aturar: “Són una ajuda perquè vegin que els menors i els pares vegin que no estan sols, que no són els únics que viuen la mateixa situació. Ajuda a la seva autoimatge i s’hi comparteixen neguits i consells”.
A les aules, es va potencial la utilització de dispositius FM, perquè els arribés directament la veu del professorat. “Però els aïllava del so ambiental i no podien seguir els companys, que són una font d’aprenentatge molt ric”.
Tot i la situació viscuda, Pastor valora l’acompanyament que van rebre de Serveis Territorials d’Educació, les facilitats que han posat les escoles i l’alt nivell d’implicació de l’equip de professionals del CREDA Jordi Perelló. Totes les activitats que feia el cente d’abans de la pandèmia ja s’han pogut recuperar.
